HORARIS SESSIONS DIMARTS D'ABRIL

HORARIS SESSIONS DIMARTS D'ABRIL
Descarrega't aquí el tríptic d'abril

dimarts 3 d’abril de 2018



Emir Kusturica. Sèrbia/Gran Bretanya, 2016
amb: Monica Bellucci, Emir Kusturica, Predrag Manojlovic i
Sloboda Micalovic
VO en serbi i italià amb subtítols en castellà. 125 minuts

Kosta és un vaquer que a les acaballes de la Guerra dels
Balcans transita damunt del seu ruc entre les línies de combat
en un univers surrealista i absurd, alhora que es debat en
un triangle amorós entre Milena i Nevesta que comportarà,
finalment, la fugida amb aquesta darrera. Una fugida que
dona peu a una altra línia argumental de la pel·lícula, perseguits
per un grup paramilitar que cerca la noia per haver
causat l’empresonament d’un militar.
La pel·lícula té moments de gran bellesa i imaginació visual,
sobretot durant la primera part, abans de la fugida de la parella,
on Kusturica, una vegada més, utilitza el seu repertori
de realisme màgic per transformar la realitat i mostrar l’absurditat
de la guerra, creant un context exagerat i embogit.
Kusturica retrata una petita comunitat que dedica la seva
existència a la recerca d’una quotidianitat normalitzadora
impossible d’aconseguir, mentre els seus membres viuen
immersos en un clima de bogeria permanent. Kusturica
ressalta la bellesa i la humanitat que emergeix de la desgràcia,
en aquest cas de la guerra, i la resistència de l’ésser
humà davant del dolor. D’aquí aquella festa, d’aquí el desig
de la jove de celebrar dues bodes, perquè, com tothom afirma,
un dia la guerra s’acabarà i cal mirar cap al futur. Però
quan això succeeix i dona pas a un nou tram de la pel·lícula
la violència segueix instal·lada, fins i tot amb més cruesa. A
partir d’aquí, la pel·lícula guanya en ritme i intensitat.

TRÀILER                                               DIRIGIDO

dimarts 10 d’abril de 2018

Austràlia/Vanuatu, 2016
amb: Mungau Dain, Marie Wawa, Marceline Rofit i
Charlie Kahla
VO en nauvhal amb subtítols en castellà. 104 minuts

La primera intenció dels autors era la d’oferir un retrat d’una
realitat oblidada. Això no obstant, no es deixen portar per la
potència visual d’un entorn paisagístic com el de Tanna,
com tampoc per l’arrogància de l’habitant del primer món
que indaga en els rituals i els costums d’un poble ancestral.
En el seu lloc, trien construir la primera part des de lamirada
d’un nen que jugarà el paper d’unir els diferents relats. La
seva mirada lliure de prejudicis morals ens presenta un microcosmos
pur, ple de bons salvatges que es regeixen per
uns codis allunyats de les nostres conviccions morals. Bona
part del film és una narració silenciosa dels costums de
Tanna, on la banda sonora es construeix a partir de les rialles
dels nens del poblat, els seus jocs o les celebracions musicals
dels curanderos, cosa que l’apropa al terreny del document.
Però, a poc a poc, el que inicialment podia assumir la forma
d’un documental etnogràfic es transforma en un drama intens
entre dos enamorats que, degut a les lleis naturals de la
tribu, no poden contraure matrimoni. I que, precisament per
això, emprenen una mena de fugida del paradís.
La bellesa paisatgística de Tanna no eludeix la reflexió al
voltant d’un poble les lleis naturals del qual romanen inalterables
davant el pas del temps, inhàbils a l’hora d’evitar el
drama, però a la vegada indispensables per refrendar una
identitat cultural a prova d’ingerències externes.

TRÀILER                                                  DIRIGIDO

dimarts 17 d’abril de 2018



Mohamed Ben Attia. Tunísia/Bèlgica/França, 2015
amb: Majd Mastoura, Rym Ben Messaoud, Sabah Bouzouita,
Omnia Ben Ghali i Hakim Boumsaoudi
VO en àrab amb subtítols en castellà. 93 minuts

Hedi és un xicot senzill: no parla gaire, no té massa caràcter
i no espera grans coses d’una vida programada. Indiferent
davant de tot allò que l’envolta, accepta les coses tal
com es presenten: permet que la seva mare, autoritària i
abassegadora, organitzi el seu casament amb Khedija, que
el seu cap l’envii a Mahdia la mateixa setmana de la seva
boda i que el seu germà, que ha vingut de França amb
motiu de l’enllaç, li digui com ha de comportar-se.
AMahdia coneix Rym, una animadora d’un hotel de platja
en el que cada cop hi ha menys turistes. Hedi se sentirà
atret per la seva despreocupació i llibertat, i junts acabaran
tenint una apassionada aventura. Però els preparatius de
la boda segueixen el seu curs, i Hedi haurà de triar.
«Ben Attia apropa l’objectiu al màxim per destacar el desencís
del seu protagonista. L’autor s’allunya dels estereotips i ofereix
una mirada masculina honesta i sincera, despullada de qualsevol
element contextual —gairebé una breu referència a la
Primavera Àrab i l’insòlit tarannà tunisià—i proposa una posada
en escena nua que accentua la soledat incurable dels seus
habitants. Una rigidesa que es desfà davant la vitalitat de Rym,
una monitora d’oci i temps lliure d’un complex hoteler que descobrirà
el veritable jo d’Hedi. Entre els dos aspiren a dissenyar
un món utòpic que els faci oblidar la seva condició i les seves
creences.»

TRÀILER                                                         DIRIGIDO

 
dimarts 24 d’abril de 2018



Andrey Zvyagintsev. Rússia/França/Alemanya, 2017
amb: Maryana Spivak, Aleksey Ruzin i Matvei Novikov
VO en rus amb subtítols en castellà. 127 minuts

Un nen de dotze anys desapareix mentre els seus pares
segueixen embarcats en una complicada separació que no
acaba de posar fi a una relació contaminada. La degradació
de la parella és absoluta, sense cap rastre d’empatia o
comprensió: Zhenya, la mare, afirma vàries vegades al
llarg del film que mai ha estimat el seu ex, Boris, i que el
fet de tenir un fill amb ell li ha arruïnat la vida, un fet que
podem comprendre, però que no l’eximeix de tenir cura
del seu fill, Aliosha, diminutiu d’Aleksey.
Al començament del relat, discuteixen de forma molt airada
sobre si el nen necessitamés la mare que el pare. Zhenya
entra en el bany, fa les seves necessitats, es renta les
mans i en tancar la porta observem darrera seu Aleksey,
plorant en silenci a la penombra, mentre escolta els crits
dels seus progenitors. És un pla desolador, perquè concreta
en el rostre del petit les misèries dels grans.
Cap a la meitat delmetratge, el nen desapareix. Hi ha quelcom
molt inquietant en aquell moment. Entre trobades i
desencontres de Zhenya i Boris amb les seves noves parelles,
Aleksey literalment s’evapora. Se n’assebenten perquè
els truquen de l’escola. Fa dos dies que no hi va. Cap
dels dos li ha prestat atenció ni ha pensat en ell. Retrets
recíprocs. Boris imaginava que estava amb Zhenya i Zhenya
que estava amb Boris. La indiferència. Devastador.

TRÀILER                                                 DIRIGIDO