HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de desembre


dimarts 5 de desembre de 2017


Claude Barras. Suïssa-França, 2016
VO en francès amb subtítols en castellà. 66 minuts

Aquesta delicada peça d’animació s’allunya de qualsevol
dramatisme exacerbat per a erigir-se com un film de tall in-
timista, emocionant i emotiu, que opta per la transmissió de
valors tals com l’amor, la compassió o el suport mutu per a
superar les situacions més adverses.
A partir de la novel·la original de Gilles Paris, Céline Sciam-
ma, que ja es va apropar a la infantesa en la interessant Tom-
boy (2011), signa un guió marcat per la concisió i la precisió
que juga amb metàfores tan senzilles com efectives a l’hora
de reflectir l’estat d’ànim dels personatges: l’ull esquerre de
la petita Alice sempre cobert pels seus cabells; Camille, la
darrera en arribar a l’hospici i revolucionar-lo llegint Kafka,
o la vivenda plena de plantes de Raymond, el policia que viu
sol «perquè a voltes són els fills els que abandonen els seus pares».
Però no tot es redueix únicament a les decisions dramatúr-
giques: les apostes visuals són igualment brillants. El treball
d’stop-motion dota de carnalitat als rostres dels nens fins a
vivificar les seves mirades («Es veu en els seus ulls que ja ho ha
vist tot», diran de Camille després de descobrir el seu passat).
La fotografia tenebrosa que, a mesura que el relat avança, es
va amarant de llum o l’alçada a la que es situa la càmera,
revelen el complex entramat que aconsegueix situar-se en-
tre el conte moral i el realisme social. A més el control del to
li permet a Barras parlar sense embuts sobre temes com el
suïcidi, la drogaddicció, les deportacions o l’abús sexual. Tot
això sense abandonar aquell món infantil on s’inscriu l’obra,
anivellant el conjunt amb un tendre sentit de l’humor.




dimarts 12 de desembre de 2017

Michael Dudok de Wit. França-Bèlgica, 2016
Sense diàlegs. 80 minuts

L’holandès Michael Dudock de Wit, guardonat amb un òscar al millor curtmetratge d’animació per Father and daughter, dirigeix aquesta obra de bellesa minimalista que ens mostra el cicle vital d’un ésser humà. Atrapat en una illa deserta, envoltat d’aus,
crancs i altres animals marins, un nàufrag haurà d’adaptar-se a la vida de la natura més pura i salvatge. No ho aconsegueix i els seus inútils intents per escapar de l’illa el porten a trobar-se amb una misteriosa tortuga vermella. A partir d’aquell moment la seva vida canviarà per sempre.
Aquesta història de supervivència s’allunya de l’heroïcitat llegendària d’altres naufragis mítics per proposar un film que opta per la recerca de l’essencial a través del mínim detall, tant en l’aspecte formal com en el narratiu. La renúncia a escapar de
l’illa, simbolitzada en l’abandonament de la barca de troncs que realitza el nàufrag, troba un paral·lelisme en el llançament de la carcassa al mar (i la seva posterior conversió en dona) per part de la tortuga del títol. Es tracta de la descoberta al·legòrica
de l’amor i l’inici d’una història que, de sobte, apropa el film al retrat quotidià i íntim de la vida familiar.
L’absència de diàlegs apropa a més l’experiència fílmica al viatge sensorial i físic.

TRÀILER                                   CAIMÁN CUADERNOS DE CINE

Declaracions de Michael Dudok de Wit

«Quan era un infant vaig devorar centenars de faules. Sempre m’han apassionat especialment aquelles en les que un nàufrag es desperta en una illa deserta. D’altra banda, la tortuga vermella és un símbol de la natura i il·lustra el meu amor profund per ella. Em sembla molt conmovedor que una tortuga abandoni el seu hàbitat, l’oceà, per dipositar els seus ous a la costa. Ho he vist en primera persona i sembla
que vagi a morir, fan un esforç enorme per a després tornar al mar. Es una imatge que té molta força simbòlica.
Un dels trets que connecta el meu film amb els estudis d’animació Ghibli és la comunió entre l’ésser humà i el regne animal, però en la tradició narrativa occidental també hi ha exemples de faules on els animals es transformen en persones. Per exemple existeix una llegenda celta en la que una balena es transforma en dona i d’altres casos en els mites grecs o en la mitologia dels indis natius americans. A nivell personal he crescut en un ambient feréstec, salvatge, envoltat de petits rèptils, mamífers i tota mena d’animals. Aquesta connexió amb la natura crec que està molt present en la pel·lícula.
Volia que l’espectador sentís la manca de diàlegs com una cosa natural. No vaig prescindir premeditadament de les paraules, va ser el propi projecte qui m’ho va acabar demanant. Títols com Dersu Uzala de Kurosawa o La isla desnuda de Kaneto Shindo demostren que amb poques paraules es poden crear grans obres.»


dimarts 19 de desembre de 2017



Isao Takahata. Japó, 2013
VO en japonès amb subtítols en castellà. 137 minuts

El monogatari (conte o narració en japonès) Conte del talla-
dor de bambú en el qual s’inspira la pel·lícula es troba en
els orígens de la literatura clàssica japonesa i és considerat
l’arquetipus i el pare de tots els monogatari. Ja apareix en
ell la llavor d’una literatura fantàstica que els creadors ni-
pons mai no han abandonat. I com en tota literatura
d’arrels populars, hi ha en el conte una lliçó de vida insos-
pitadament viva i actual, aquella que adverteix contra la
temptació de cedir als honors, als diners i al reconeixe-
ment personal per damunt dels sentiments.
La història uneix elements panteistes i purament fantàs-
tics: narra la peripècia d’un tallador de bambú que a l’inte-
rior d’una tija descobreix una petita criatura que ràpida-
ment esdevé una encisadora nena.
Realitzada per Isao Takahata, un dels màxims exponents
de l’estudi Ghibli, el film proposa un portentós disseny ani-
mat, fet de traços subtils, en el que l’enquadrament, en la
millor tradició històrica de l’imaginari xino-japonès, di-
lueix els seus límits amb un exemplar ús del buit i una
paleta cromàtica lleugera. Però també ofereix una terrible
història sobre l’inexorable pas del temps, amb puntuals
moments còmics, però recorreguda per un to fatalista que
serveix per advertir sobre el difícil que resulta aquesta
apassionant aventura quotidiana que anomenem vida.


Els horaris de projecció d’aquesta pel·lícula seran els
següents: 17.00, 19.25 i 21.50 h.