HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre
dimarts 8 de novembre de 2011


Jaume Collet-Serra. Estats Units, 2011
amb: Liam Neeson, Diane Kruger, January Jones, Aidan Quinn,
Bruno Ganz i Frank Langella
VO en anglès amb subtítols en castellà. 113 minuts

El Dr. Martin Harris pateix un accident de cotxe a Berlín. En despertar descobreix que, de sobte, la seva dona no el reconeix i queun altre home ha adquirit la seva identitat. Les autoritats l’ignorenperquè no se’l creuen i uns assassins el persegueixen. Martin estroba sol i cansat i es veu obligat a fugir. Sense ningú a qui adreçarse,en un país desconegut, Martin li demana ajut a una enigmàticadesconeguda mentre es capbussa en un terrible misteri que el faràdubtar del seu enteniment i de la seva identitat. ¿Fins a on estàdisposat a arribar per descobrir la veritat?
«Jaume Collet-Serra sap explorar la vida interior dels personatges, de lessituacions externes en les que es veuen involucrats,manifestant-se en diversoselements visuals que alimenten una part essencial de Sin identidadcom a relat cinematogràfic. Per això el seu film ens atrapa, ens diverteix,
amb la seva naturalista expressió d’un món irreal sorprès per la por, lamort, la traïció i la maldat, manifestacions de la constant fricció entre elmón subjectiu i l’objectiu.»
        TRÀILER                                                                                                               DIRIGIDO
dimarts 15 de novembre de 2011


Pascal Chaumeil. França, 2010
amb: Romain Duris, Vanessa Paradis, Julie Ferrier,
François Damiens, Helena Noguerra i Andrew Lincoln
VO en francès amb subtítols en castellà. 105 minuts

L’Àlex Lippi és un atractiu especialista en trencar parelles. Desfà
compromissos de dones amb homes que no lesmereixen, i infeliços
que enamoren una noia i els seus pares volen salvar-la del desastre.
Els seus honoraris són altíssims, però la seva reputació també ho és.
Només trenca parelles en què la dóna es infeliç. El seu proper objectiués Juliette, una jove hereva lliure i independent. Estima un
atractiu jove i d’aquí a deu dies es casarà amb ell. En aquest temps
l’Àlex haurà de seduir Juliette, i això sembla missió impossible…
«La pel·lícula no és del tot políticament correcta. Podria dir-se que hi ha fins i tot una petita crítica social implícita. L’Àlex prové d’un medi més popular que Juliette, la jove a qui ha de seduir. Entre línies pot llegir-se un conflicte de classes. La pel·lícula mostra que hom ha de seguir la intuïció, ignorar les convencions socials. Pot ser que els mètodes utilitzats per l’Àlex
siguin dubtosos, però el seu treball consisteix en ajudar les dones en les seves eleccions existencials. A la fi, podria dir-se que fins i tot és ètic!
La pel·lícula és una història d’amor en procès. Volia oferir als espectadors una proposta 100% innovadora i sexy.»
  TRÀILER                                                                                                        PASCAL CHAUMEIL
dimarts 22 de novembre de 2011

Paolo Virzì. Itàlia, 2010
amb: Valerio Mastrandrea, Micaela Ramazzotti, Stefania Sandrelli,
Claudia Pandolfi i Marco Messeri
VO en italià amb subtítols en castellà. 111 minuts

«Potser perquè estem passant per moments complicats en els que la nostra societat s’ha omplert de desconfiança i ressentiment, en aquesta ocasió he preferit involucrar-me en el caliu d’aquesta història, que parla de personatges que es fan estimar: el cercle de la vida amb els seus misteris agredolços, en el marc d’una família qualsevol.
A la pel·lícula hi ha un desig de signar la pau amb la vida, i d’això ens hem anat adonant a mesura que l’anàvem fent, quasi en veure-la acabada. Volíem contar quelcom que ens estiméssim molt, però no es pot parlar d’autobiografia: ni jo sóc Bruno, ni Anna és la meva mare. Es tracta d’una història que es creua amb la vida, que es barreja amb ella.
No volia fer una pel·lícula nostàlgica, allò que més m’interessava era treure conclusions en l’actualitat; tant és així que no narra el passat de forma elegíaca, hi ha violència, però la bellesa i l’encís estan presents en l’esguard de la protagonista, una mare inconscient però forta, que s’ha enfrontat al destí amb confiança i unida als seus fills per amor. En moments
de desconfiança com aquest, per mi era important mirar les coses
amb un altra mirada, més lliure i valenta.»
   TRÀILER                                                                               PAOLO VIRZÌ

dimarts 29 de novembre de 2011

Jo Baier. Alemanya/Itàlia, 2010
amb: Bruno Ganz, Elio Germano, Erika Pluhar i Andrea Osvart
VO en alemany amb subtítols en castellà. 98 minuts

Al productor Ulrich Limmer li van interessar sobretot tres aspectes
del llibre de Tiziano Terzani: la intensa relació entre pare i fill, les
reflexions sobre la mort, i el missatge que vol transmetre: «L’home
pot canviar i, si canvia, també pot canviar el món.» També el va apassionar el personatge en sí: «La seva aparença, primer amb vestit blanc i bigoti negre i, més tard, amb els cabells llargs i la barba blanca, li atorgaren un aspecte imponent fins a la fi.»
Segons el realitzador Jo Baier, «la pel·lícula ofereix moltíssima esperança i una gran revelació sobre el sentit de la vida. A més, transmet la idea d’una mort sense desolació.»
I per l’actor BrunoGanz, «Tiziano posseïa una educació i una mentalitat europees i al mateix temps era un gran apassionat de la cultura asiàtica. Va ser testimoni de grans esdeveniments del segle passat: va estar al Vietnam i va viure l’època de Pol Pot i Mao fins a la fi. A més, el viatge que va realitzar a l’Himàlaia era clarament una resposta al càncer que li havien diagnosticat. No volia ser una víctima més que pateix una malaltia, volia construir quelcom per arribar millor a la fi que ens espera a tots. Aquest viatge simbolitza la seva voluntat de lluita i la seva força.»

dimarts 4 d’octubre de 2011

Claire Denis. França, 2010
amb: Isabelle Huppert, Christophe Lambert, Isaach de Bankolé,
Nicolas Duvauchelle, William Nadylam i Michel Subor
VO en francès amb subtítols en castellà. 100 minuts

Una regió qualsevol d’Àfrica. L’exèrcit es prepara per a restablir
l’ordre, per a eliminar a l’oficial rebel conegut com El boxejador i
alliberar la zona dels nens soldats que deambulen sense saber on
anar.
PeròMaria Vial no està disposada a abandonar la plantació de cafè
abans de la collita pel fet que hagin sonat uns quants trets. Igual que
el seu sogre i el seu exmarit i pare del seu fill, està convençuda que
Chérif, el batlle d’un poble veí, la protegirà a ella i a la seva família.
«Melodrama polític molt físic i alhora completament abstracte, és una
història íntima i esgarrifosa sobre homes blancs enfrontant-se a la pèrdua
del seu poder econòmic postcolonial en algun país africà dividit entre un
govern corrupte i un anàrquic moviment rebel.
La descripció que la pel·lícula porta a terme de l’orgull colonitzador blanc,
tan fermament arrelada en el paisatge narratiu i visual i encarnada amb
tanta subtilesa per Isabelle Huppert, és una meravella. L’actriu duu a
terme una interpretació enlluernadorament visceral, i la càmera forma
amb ella una entitat única.»
           TRÀILER                                          CINEMANÍA
dimarts 11 d’octubre de 2011

Julie Bertuccelli. Austràlia/França, 2010
amb: Charlotte Gainsbourg, Marton Csokas, Morgane Davies,
Aden Young i Gillian Jones
Adaptació de la novel·la Padre Nuestro que estás en el árbol de Judy Pascoe.
VO en anglès amb subtítols en castellà. 100 minuts

Després de la inesperada mort del seu marit, Dawn ha d’afrontar el
dolor i tenir cura dels seus quatre fills. La petita Simone sembla la
més afectada per l’absència del pare i comparteix un secret amb la
seva mare: el pare li xiuxiueja coses a través de les fulles del magnífic
arbre que s’alça a prop de la llar familiar. Davant la cada cop
més inquietant presència de l’arbre en l’entorn familiar, Dawn haurà
de lluitar perquè aquest no acabi controlant la seva família.
«Dos aspectes em fascinaren en llegir aquesta història: el tractament de la
mort i com la tristesa empeny els personatges cap a un altre lloc a cercar
condol en la seva imaginació. Simone, la nena, refusa sentir-se trista i
intenta trobar en l’arbre una altra forma d’acceptar la mort del seu pare.
L’arbre representa el poder imparable de la vida per damunt de la tristesa.
La veu del pare no s’escolta mai, no és més que un murmuri inaudible que
genera dubte, però que mai no arriba a ser real. Com a la vida, existeix
en l’arbre un equilibri entre poesia i sensibilitat, dubte i misteri, imaginació
i realitat, emoció i sentit de l’humor, entre lleugeresa i tristesa.»

TRÀILER                                                     JULIE BERTUCCELLI

dimarts 18 d’octubre de 2011

Semih Kaplanoglu. Turquia, 2010
amb: Bora Altas, Erdal Besikçioglu i Tülin Özen
VO en turc amb subtítols en castellà. 103 minuts

Yusuf és fill únic i viu amb els seus pares en una aïllada zona muntanyosa.
Per al nen, el bosc que l’envolta és un lloc ple de misteris
i aventures que va descobrint mentre acompanya el seu pare, a qui
mira amb admiració quan penja els ruscs en el cim dels arbres més
alts. Amb l’agilitat d’un acròbata, Yakup llisca per una branca per
collir la mel. El lligam que uneix pare i fill és molt fort. Yusuf conta
un somni al seu pare, i aquest li diu que els somnis no s’expliquen.
«Varem rodar Miel en el poblet de Çamlihemsin i els seus voltants. Es
troba a la província de Rize, a prop de la mar Negra, al nord-est de
Turquia. Vaig triar aquesta regió per la seva natura. Només allí vaig
trobar els boscos que cercava. Yakup, el pare de Yusuf, és un ruscaller
que cull la mel de l’abella negra, considerada la millor mel del món i
pròpia de la regió. Per als habitants de la regió, aquesta mel terapèutica
representa un món ancestral, una natura verge i un coneixement sagrat.
Es tracta d’una feina dura i perillosa. Hom ha de colocar ruscs especials
en la copa dels arbres en zones muntanyoses. L’admiració que sent Yusuf
pel seu pare es deu en part a la seva sorprenent dedicació i témolt a veure
amb la futura vocació del noi, la poesia.»

TRÀILER                                           SEMIH KAPLANOGLU

dimarts 25 d’octubre de 2011



Susanne Bier. Dinamarca, 2010
amb: Mikael Persbrandt, Trine Dyrholm, Ulrich Thomsen,
Markus Rygaard i William Johnk Nielsen
VO en danès, anglès i suec amb subtítols en castellà. 113 minuts


Guanyadora de l’Òscar i el Globus d’or al millor film de parla no anglesa
Anton és metge i divideix el seu temps entre una petita ciutat idílica
a Dinamarca i la seva feina en un camp de refugiats a l’Àfrica.
Anton i la seva dona Marianne tenen dos fills, estan separats i consideren
la possibilitat de divorciar-se, però quan el seu fill gran
Elies es veu involucrat en un perillós acte de revenja que pot acabar
en tragèdia, hauran de fer de pares per ajudar-lo a entendre la
complexitat de les emocions, del dolor i de l’empatia.
«En un mundo mejor explora les limitacions amb què ens trobem en
intentar controlar la societat i les nostres vides personals. Planteja la
pregunta de si la nostra avançada cultura és el model per assolir unmón
millor, o si la mateixa desorganització que produeix l’absència de lleis
s’amaga tot just sota la superficie de la nostra civilització.
¿Som immunes al caos o trontollem a la vora de l’abisme del desordre,
aliens a la realitat?»
TRÀILER                                                      SUSANNE BIER