HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre
Dimarts 13 de desembre de 2011

Robert Bellsolà. Catalunya, 2011
amb: Marcel Tomàs, Carlotta Bosch i Sara Gàlvez
VO en català. 80 minuts

Clar exemple del que seria pròpiament dit “cinema independent català”, Passi el que passi és una comèdia sexomàntica sobre adults que es comporten com a eterns adolescents.
L’Àlex és un guionista que està escrivint un guió molt personal: la història d’un cap de setmana en què es va proposar fer quatre vegades l’amor amb la seva dona. Quatre tampoc són moltes, no?
Però amb la seva filla pel mig, amics, veïns i una festa… no serà fàcil i menys que tot això encaixi en un primer esborrany de guió amb l’autoimposició de no escriure ni una sola línea.
Rodada a la manera de Jim Jarmusch però al més pur estil Farrely i Apathew”, en paraules del mateix autor, la pel·lícula s’ha filmat a les localitzacions d’Estanyol, Bescantó, Aiguaviva i Girona i té en els papers principals Marcel Tomàs (consolidat actor còmic de l’escena teatral), la model gironina afincada a Nova York Carlotta Bosch i la nena Sara Gàlvez, “una amiga de la família que ha resultat tota una descoberta “.
La banda sonora inclou, entre d’altres, temes de Miqui Puig, The Pepper Pots i Els amics de les arts.



Dimarts 20 de desembre de 2011


Iciar Bollaín. Espanya, 2010
Amb: Luis Tosar, Gael García Bernal, Juan Carlos Aduvir, Karra Elejalde i Raúl Arévalo
VO en castellà. 104 minuts

Costa, un descregut productor de cine, i Sebastián, un jove i idealista realitzador, treballen plegats en un projecte ambiciós que han d’anar a rodar a Bolívia. La cinta que van a filmar tractarà sobre l’arribada dels espanyols a Amèrica, posant l’accent en la brutalitat que van emprar i en el coratge de diversos membres de l’Església que es van enfrontar amb paraules a les espases i les cadenes. Però Costa i Sebastián no podien imaginar que a Bolívia, on han decidit instal·lar el seu Santo Domingo, els espera un desafiament que els farà trontollar fins a l’ànima. Tan aviat com esclata la Guerra de l’aigua (abril de 2000) les conviccions de l’un i la indiferència de l’altre comencen a esquinçar-se, obligant-los a fer un viatge emocional en sentits oposats.
La nova pel·lícula d’Iciar Bollaín amb guió de l’escocès Paul Laverty parla, en paraules de la directora, “de resistència i d’amistat. És un viatge personal. El relat d’una aventura que els protagonistes emprenen sense sospitar el final i que ens duu el passat al present”. Efectivament, a la pel·lícula conflueix l’arribada de Colom a Amèrica amb el desembarcament d’un equip de rodatge, l’explotació de l’or per part de la Corona espanyola durant el segle XVI amb la batalla per l’aigua a Cochabamba l’any 2000…  És una història que passa de la ficció d’una pel·lícula d’època a la realitat d’un rodatge en una petita ciutat boliviana. I d’aquella realitat, a una altra més profunda i dramàtica, la dels que no tenen dret a gairebé res. Ni tan sols a arreplegar l’aigua de la pluja.
Però También la lluvia és molt més que un paral·lelisme entre esdeveniments històrics. Com tots els relats de ficció, va més enllà dels fets que reprodueix per a a capbussar-se en quelcom més gran, profund i universal. Perquè es tracta, en el fons, d’un retrat sobre la lleialtat, el companyerisme, l’empatia… En definitiva, un elogi a l’amistat.



Dimarts 27 de desembre de 2011

Woody Allen. Estats Units, 2011
amb: Kathy Bates, Adrien Brody, Carla Bruni, Marion Cotillard, Rachel McAdams, Michael Sheen i Owen Wilson
VO en anglès amb subtítols en castellà. 94 minuts

Comèdia romàntica ambientada a París que narra la història de dos joves promesos que es casaran a la tardor. Conta la il·lusió que té la gent de creure que una vida diferent a la seva seria molt millor. Les localitzacions de la pel·lícula inclouen alguns dels llocs més emblemàtics de París, entre els que es troben la llibreria Shakespeare & Co.; els jardins i el Saló dels miralls de Versalles; els jardins de Monet a Giverny; el Museu de l’Orangerie (els quadres dels nenúfars de Monet); el Museu Rodin; el museu de les Arts Firals; el mercat de Paul Bert (els encants); el carrer Montagne St. Geneviève (on Gil va a mitjanit); la plaça dels jardins de Notre-Dâme; la plaça de Dauphine; Maxim’s; el moll de la Tournelle (amb les parades de llibres); el pont Alexandre III; així com els restaurants Le Grand Vélour; Les Lyonnais i La Pérouse.



Únicament 2 sessions: 20:30  i  22:45 h.