dimarts 8 de gener de 2013

BLANCANIEVES

Pablo Berger. Espanya, 2011

Amb: Maribel Verdú, Daniel Giménez Cacho, Ángela Molina, Pere Ponce, Macarena García i Josep Maria Pou

Muda amb rètos en castellà. Blanc i negre. 104 minuts

<<És una pel·lícula de grans passions, d’amor i d’odi, d’extrems que es toquen i que es mouen en el terreny del pervers i l’emotiu. És una versió de Blancaneus, però també és un homenatge a tots els contes. Blancaneus és un conte de tradició oral, que duu segles transmetent-se de pares a fills, fins que el recopilaren els germans Grimm, però no és original seu. Nosaltres l’hem agafat prestat i li hem afegit aparicions de la Caputxeta Vermella, la Ventafocs o Alícia al país de les meravelles. I també referències a la novel·la gòtica, a la novel·la victoriana o a l’esperit de les gernanes Brontë. ¡O Dickens! Oliver Twist també hi és present.

A nivell cinematogràfic el cinema mut va ser una referència clara: Abel Gance, Dreyer, Murnau... Tots teníem clar que volíem fer una pel·lícula muda per al públic d’avui. Però també hi ha influències del cinema no mut més primerenc: Freaks: la parada de los monstruos (Tom Browning, 1932) i certes seqüències de El crepúsculo de los dioses (Billy Wilder, 1950). El personatge de Maribel Verdú està inspirat en Greta Garbo, Marlene Dietrich i Gloria Swanson, però sobretot té un punt de femme fatale a l’estil Pola Negri.

Hem fet un film a l’estil Hollywood ibèric on el context era fonamental: havia de desenvolupar-se en el sud d’Espanya i en un context taurí.>>

TRÀILER                                                                                                   PABLO  BERGER

dimarts 15 de gener de 2013

EL ARTISTA Y LA MODELO

Fernando Trueba. Espanya, 2012

Amb: Jean Rochefort, Aida Folch, Claudia Cardinale, Götz Otto, Chus Lampreave i Christian Sinniger

VOSE en francès. Blanc i negre. 104 minuts

<<Es tracta d’una pel·lícula que parla de grans temes, però no volem que disserti sobre ells. Mirar de front les coses, però fugint de la transcendència i la grandiloqüència. La vida i la mort, la joventut i la vellesa. La bellesa en temps d’horror. Que no ho són tots? Una pel·lúcla sobre el sentit i la necessita de l’art. Sobre la recerca de la bellesa.>>

                                                                                              FERNANDO  TRUEBA

L’escultor francès octogenari Marc Gross persegueix obstinadament aquella idea fulgurant, aquell vol d’inspiració, aquella utenticitat no ofegada per la perfecció capaç de capturar la vida i l’emoció dins d’un dibuix, en una peça escultòrica, en una obra d’art.

Trueba mostra respectuosament com el seu artista intenta trobar aquella veritat intangible que se li esmuny, una i altra vegada, mentre observa i estudia la seva model, una jove catalana compromesa amb els maquis i fugitiva d’un camp de concentració, ja que la història transcorre en el sud de França durant l’ocupació nazi. Aquella pacient, serena i constant recerca de l’escultor a través de la seva relació amb la noia (per la que es filtren inevitables equívocs, ingredients de sensualitat epifànica) reverbera, a manera de ressonància metafòrica, en la batalla que el cineasta lliura per atrapar la veritat d’aquella relació i d’aquella recerca creativa.

TRÀILER                                     CAIMÁN CUADERNOS DE CINE

dimarts 22 de gener de 2013

THE DEEP BLUE SEA

Terence Davies. Gran Bretanya, 2011

Amb: Rachel Weisz, Tom Hiddelston i Simon Russell Beale

VOSE en anglès. 98 minuts

La sumptuosa obertura de The Deep Blue Sea és l’homenatge que Davies ret a la passió entre Eros i Tànatos, encarnada en una dona que vol viure al límit del seu cos, que confon amor amb follia i que fa por als homes que estima.

Hester, la protagonista, intenta suïcidar-se, i llavors comença el seu llarg comiat i la posada en escena li segueix el corrent, l’enclaustra no més del que ella se sent enclaustrada dins la seva pell. Però, per sota de la repressió autoinflingida, per sota del càstig i del sentiment de culpa, sobresurt aquella apassionada sensualitat lluitant per ser percebuda, la memòria asfixiada cercant bons records per tornar a començar.

Arrenca així un viatge en el temps, entre el present i la memòria, que ens permet conèixer la seva tràgica història a dues bandes: la seva relació, afable però distant, amb el seu marit, i la seva aventura amorosa, apassionada però complicada i dolorosa, amb el seu jove amant.

La història d’Hester serveix a més com a retrat de la dona durant la repressiva Gran Bretanya dels anys 50, i com a reflex de l’esperit de postguerra d’un país reprimit i arruïnat, on el luxe i el plaer són els records de temps malaguanyats.

TRÀILER                                                                                    FOTOGRAMAS

dimarts 29 de gener de 2013

EN LA CASA (DANS LA MAISON)

François Ozon. França, 2012

Amb: Fabreice Luchini, Kristin Scott Thomas,

Emmanuelle Seigner, De nis Ménochet i Erns Umhauer

VOSE en francès. 105 minuts

Basada en la peça teatral de Juan Mayorga El chico de la última fila, En la casa ens proposa un conte lleugerament maliciós sobre l’art de narrar històries i la seva influència en la percepció dels seus lectors/espectadors: una embolicada faula sobre la intensa relació mestre-alumne…

Animat per la qualitat de les redaccions de l’únic alumne motivat de la seva classe de literatura, Germain, escriptor frustrat, es lliura de ple al joc literari que aquest li proposa. Les històries que Claude li entrega religiosament després de cada lliçó provenen de la fascinació que el xicot sent per la família d’un altre company de classe, per la seva atractiva mare i pel seu anodí pare i per com recreen inconscientement la seva insultant normalitat a casa seva.

Germain és incapaç de resistir-se a la perversitat dels relats del seu aprenent i aviat comença a compartir-los amb la seva dona, una galerista d’art contemporani que li adverteix del risc de l’afer quan tant ella com el seu marit comencen a aparèixer en les redaccions.

En aquest moment el film esdevé una classe magistral de literatura i escriptura, confonent la ficció amb la realitat i el drama amb la comèdia, atrapant-nos en una il·lusió que s’apropa vertiginosament al thriller a mesura que l’alumne s’obsessiona en trobar un final a la història.

TRÀILER                                                   CINEMANÍA