dimarts 4 de juny de 2013

BLUE VALENTINE

Derek Cianfrance. Estats Units, 2010

Amb: Ryan Gosling, Michelle Williams, Mike Vogel i Ben Shenkman

VO en anglès amb subtítols en castellà. 120 minuts

Un drama romàntic que ens narra la intensa relació d’una parella que s’enamora apassionadament en la seva joventut i com s’enfronten als reptes del matrimoni uns anys després.

<<Un dels drames indies més incòmodes, contundents i emocionants que s’han vist en el que portem de dècada. Més enllà de la seva estructura narrativa (l’excitació i l’eufòria del passat contraposades al distanciament i al desgast del present), de l’embranzida cinematogràfica que assoleix la parella protagonista (bé Ryan Gosling, però immensa Michelle Williams) i de la seva eficaç proposta formal (aquella estètica indie de bellesa descuidada).

I és que aquesta pel·lícula mereix especial consideració per la manera com dissecciona el fracàs d’un matrimoni. Derek Cianfrance desprèn sensibilitat, subtilesa i tacte en l’autòpsia d’una fractura emocional i personal que, si fa pupa i impacta a l’espectador és, sobretot, per la normalitat i quotidianitat dels actes i sentiments de la seva parella protagonista. Ni rastre d’excessos dramàtics o artificis lacrimògens de guió per accentuar el desastre: n’hi ha prou amb l’èpica del dia a dia expressada en el seu punt de cruesa i desesperança.>>

TRÀILER                                                                            FOTOGRAMAS

dimarts 11 de juny de 2013

LA PEQUEÑA VENECIA (SHUN LI Y EL POETA)

Andrea Segre. Itàlia, 2011

Amb: Zhao Tao, Rade Serbedzija, Marco Paolini i Roberto Citrán

VO en italià amb subtítols en castellà. 100 minuts

Shun Li treballa en una atapeïda fàbrica tèxtil als afores de Roma. Sense previ avís, l’obliguen a marxar-se a un poble pesquer situat a la llacuna de Venècia per fer-se càrrec del petit bar del port. Allà coneix Bepi, un pescador eslau a qui els seus amics anomenen “el poeta”. La relació entre tots dos, criticada per alguns, esdevindrà una fugida poètica de la soledat, un diàleg entre dues cultures que, tot i que diferents, no són tan distants l’una de l’altra.

<<La idea de la pel·lícula sorgeix de dues necessitats: d’una banda, la de trobar una història a la vegada realista i metafòrica, una forma de parlar de la relació entre l’individu i la identitat cultural en un món que tendeix cada vegada més a crear oportunitats per la contaminació i les crisis d’identitat; d’altra, el desig de parlar de dos indrets importants en la meva vida, que són molt emblemàtics en la Itàlia d’avui: els multiètnics afores de Roma i el Véneto, una regió que ha experimentat un vertiginós crexement econòmic, passant en molt poc temps de ser una terra d’emigració a una aterra d’immigració. Chioggia, una petita ciutat llacuna amb una forta identitat social i territorial, és el lloc perfecte per narrar aquest procés fins i tot amb més èmfasi.

És també una síntesi de la meva feina com a director de cinema documental. En els darrers deu anys he tractat dos temes principals: l’emigarció cap a Europa i el territori social i geogràfic del Véneto. Aquesta experiència m’ha ajudat a descobrir la dimensió ínitma i profundament humana de la realitat.>>

TRÀILER                                                                            ANDREA  SEGRE

dimarts 18 de juny de 2013 

SILENCIO DE HIELO (DAS LETZTE SCHWEIGEN)

Baran Bo Odar. Alemanya, 2010

Amb: Ulrich Thomsen, Wotan Wilke Möhring, Burghart Klaussner i Katrin Sass

VO en alemany amb subtítols en castellà. 119 minuts

Una bicileta trobada en un camp de blat. Una adolescent desapareguda. Es repeteix la història? Vint-i-tres anys enrere, una jove anomenada Pia fou violada i assassinada en el mateix lloc.

Li ha passat el mateix a Sinikka, de tretze anys d’edat? Krischan, el detectiu retirat que va dirigir la primera investigació, està convençut que hi ha un aconnexió entre ambdós crims. Vint-i-tres anys enrere, els seus esforços per atrapar l’assassí foren en va. Aquesta vegada, ell i un jove col·lega estan determinats a dur l’assassí davant la justícia.

<<Silencio de hielo és una pel·lícula alimentada per l’estat emocional dels seus personatges. En les cares del seu gran equip artístic es reflecteix la tragèdia d’una forma molt subtil. El crim és el camí per endinsar-se en la ment dels personatges i en els seus estats emocionals. Els seus encontres, marcats pel trauma d’una pèrdua existencial, són com desafiaments: tot allò que s’ha repirmit durant anys esclata sense ser esmentat mai. La soledat, la desesperació, la culpa i el desconcert. Els personatges s’enfronten amb un crim que no té sentit aparent.

Silencio de hielo és una notable aportació a aquell escenari de petites comunitats violentades per un crim com, per exemple, s’esdevenia a Exotica d’Atom Egoyan (1994) o a la televisiva Twin Peaks de David Lynch (1990-91).>>

TRÀILER                                                            NOTES DE PRODUCCIÓ

dimarts 25 de juny de 2013

EL BOSC   

Òscar Aibar. Catalunya, 2012

Amb: Àlex Brendemühl, Maria Molins, Pere Ponce i Josep Maria Domènech

VO en català. 98 minuts

1936: esclata la Guerra Civil. Les milícies anarquistes aconsegueixen el poder al Baix Aragó. Al Matarranya en Ramon i la seva dona Dora anaguen un secret ancestral: unes llums misterioses que apareixen prop del bosc que envolta el seu mas. Segons la tradició familiar, són la porta a un altre món del qual no torna ningú.

Un anarquista enamorat de la Dora intenta carregar-se en Ramon, que es veu obligat a entrar en les llums i desaparèixer. Amb una tria de destacats actors, El Bosc segueix la línia del Guillermo del Toro d’El espinazo del diablo i El laberinto del Fauno, fent conviure el paisatge rural d’una Espanya en plen Guerra Civil amb el fantàstic.

Basada en un dels primers relats de l’escriptor Albert Sánchez Piñol, inclòs dins de la seva obra de ficció titulada Les edats d’or, El Bosc és una història en la qual s’endevinen ja tots els elements que configuraran després l’univers de Sánchez Piñol. D’una banda trobem un dels seus temes més recurrents: la lluita del natural (el caos i el fantàstic) contra l’humà (la civilització i el racional). D’altra banda, la por ancestral al monstre (el desconegut i el que és diferent), en la contemplació de l’horror en què ens veiem tots reflectits.

TRÀILER