HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre

MÓN PETIT



dimarts 2 de juliol de 2013


Marcel Barrena. Catalunya, 2012
amb: Albert Casals i Anna Socias
VO en català. 84 minuts

Si l’Albert Casals fes un forat al pati de casa seva a Esparreguera
acabaria sortint en un remot far a l’est de Nova Zelanda.
Ell ha triat una ruta menys directa per arribar-hi: per la
superfície.
L’Albert Casals és un jove que es mou en cadira de rodes a
causa d’una leucèmia patida amb només 5 anys. Una circumstància
que no li ha impedit fer realitat el seu somni:
viatjar per tot el món.
I fer-ho a la seva manera. Sense diners, sense companyia i
sense equipatge. Carregat només amb la seva imaginació i
el seu coratge.
Món petit mostra el seu repte més ambiciós: arribar exactament
al punt més allunyat del planeta. ¿És possible creuar el
món en aquestes condicions?Mesclant les tècniques de l’autofilmació
amb els mètodes tradicionals del gènere documental
coneixerem qui és aquest noi, la seva història
d’amor, la seva filosofia de vida i la particular educació rebuda.
Veurem com l’Albert i la seva xicota Anna van des de Barcelona
fins a un remot far de Nova Zelanda.Ocom fracassen
en l’intent. El recorregut (i el film) pot ser considerat una
bogeria, un romanç o una epopeia. O potser una mica de
cada.
A més de les imatges enregistrades a Laos, Kazakhstan o
Austràlia, s’han utilitzat gravacions casolanes de la família i
entrevistes al pare de l’Albert o a les amigues de l’Anna.
 

L'ITALIEN



dimarts 9 de juliol

Olivier Baroux. França, 2010
amb: Kad Merad, Valérie Benguigui, Roland Giraud i
Philippe Lefebvre
VO en francès amb subtítols en castellà. 102 minuts

El protagonista de Quiero ser italiano es diu Mourad
Ben Saoud però es fa passar per Dino Fabrizzi. És àrab
però tothom, excepte el seumillor amic i el seu entorn
familiar, creu que és italià. Treballa com a venedor de
cotxes a Niça però els seus pares i el seu germà pensen
que viu a Roma. La pel·lícula tracta tant de la impostura
com de la divergència cultural i el fantasma omnipresent
del racisme, i ho fa en clau de comèdia.


GOODBY LENIN!



dimarts 16 de juliol

Wolfgang Becker. Alemanya, 2003
amb: Daniel Brühl, Katrin Sass, Chulpan Khamatova i Maria Simon
VO en alemany amb subtítols en castellà. 118 minuts

«Em fascinava la idea d’un fill que intenta salvar la vida de
la seva mare, que intentamantenir a ratlla la mort amb una
mentida sobre una Alemanya Oriental que ja no existeix i
en la que vol que la seva mare cregui. A poc a poc ell mateix
es va embolicant en aquella mentida. Això és universal
i pot aïllar-se d’aquell període específic que narra la història
d’Alemanya Oriental, la caiguda del mur de Berlín i la reunificació.
M’apassionava la perspectiva de combinar ambdós
aspectes per tractar la història d’Alemanya.»
TRÀILER                                               WOLFGANG BECKER


BENVENUTI AL SUD



dimarts 23 de juliol 


Luca Miniero. Itàlia, 2010
amb: Claudio Bisio, Alesandro Siani, Angela Finocchiaro i
Valentina Lodovini
VO en italià amb subtítols en castellà. 106 minuts

Fa uns quants anys, la cinta francesa Bienvenidos al Norte
(Dany Boon, 2008) va obtenir un èxit sense precedents a
Europa. La mateixa història es trasllada ara a Itàlia, per a
enfotre-se’n de les idees preconcebudes que tenen els habitants
de les zones del Nord respecte als seus veïns del
sud. «En realitat —diu Claudio Bisio, el protagonista
d’aquesta adaptació—aquesta és la història de dos ignorants
que no saben res de la realitat de l’altre


ON THE ROAD



dimarts 30 de juliol de 2013



Walter Salles. Estats Units/França, 2012
amb: Garrett Hedlund, Sam Riley i Kristen Stewart
VO en anglès amb subtítols en castellà. 124 minuts
«L’adaptació cinematogràfica d’On the road (Jack Kerouac,
1957) segueix un ritme semblant al que hi ha en el
llibre, alternant moments d’introspecció amb d’altres d’acceleració.
D’un costat, està la urgència d’una generació
que explora tots els sentits, vivint al so del be-bop i les
amfetamines. Elsmatisos d’improvisació del jazz ressonen
en el llibre. D’altra banda, té aquell costat contemplatiu i
introspectiu tan propi de Kerouac. A la pel·lícula, vàrem
intentar expressar aquell moviment de vaivé. Encara que
també està impregnada d’allò que nosaltres vàrem viure
durant el rodatge, com si fóssim una família: moments de
felicitat, de dubte, de joia i de desesperació.
On the road conta la història de la joventut consumint-se
com les espelmes al capvespre. Però també conté moments
d’alegria, reflectits en les exuberants seqüències de
ball. ¿Com s’interpreta aquella energia a la pantalla?
Doncs en el llenguatge corporal i els gestos dels personatges,
en el ritme constant que defineix la pel·lícula, en
els moments d’èxtasi com en les escenes del ball. Però
també vam haver de buscar intervals de silenci i contemplació
que contrastessin amb les seqüènciesmés ràpides.»