HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre


dimarts 1 d’octubre de 2013

Únicament 3 sessions: 16.00, 18.45 i 21.30 h


Cristian Mungiu. Romania/França/Bèlgica, 2012
amb: Cosmina Stratan, Cristina Flutur, Valeriu Andriuta i
Dana Tapalaga
VO en romanès amb subtítols en castellà. 150 minuts

En un aïllat convent ortodox a Romania, Alina acaba de reunir-
se amb la seva amiga Voichita després d’haver passat
diversos anys treballant a Alemanya. Les dues dones s’han
donat suport i s’han estimat des que es van conèixer de petites
en un orfenat; de fet ho han estat tot l’una per l’altra.
Ara Alina pretén que Voichita, l’única persona que ha estimat
i que l’ha estimada de debò en la seva vida, torni amb
ella a Alemanya, però Voichita, que ha trobat refugi en la fe
i una família en lesmonges i el capellà d’aquella petita església,
es nega a abandonar la seva vida. Alina, en el seu intent
de convèncer la seva amiga, s’enfronta al capellà d’aquella
comunitat.
«Parla de l’amor i de la llibertat de triar, especialment de la forma
en què l’amor pot apropar-se als conceptes del bé i del mal. La
major part de les grans errades d’aquestmón s’han comés en nom
de la fe i amb la convicció absoluta que hom servia a una bona
causa. Parla també de les diferents maneres en què el mal pot
manipular la gent i de les formes subtils en què pot manifestar-se.
Em pregunto si la indiferència n’és una d’elles.
Abans de res, parla de les opcions i de les eleccions de vida en
funció de l’educació o de la manca d’educació i fins a quin punt
hi ha un gran nombre de coses en la vida que es deriven d’elements
sobre els que no tenim cap control, dels que no som responsables.
Com, per exemple, el nostre lloc de naixement, els nostres
pares i la nostra comunitat.»

TRÀILER                                                       CRISTIAN MUNGIU

Únicament 3 sessions: 16.00, 18.45 i 21.30 h


dimarts 8 d’octubre

Thomas Vinterberg. Dinamarca/Suècia, 2012
amb: Mads Mikkelsen, Thomas Bo Larsen i Annika Wedderkopp
VO en danès amb subtítols en castellà. 110 minuts

Després d’un divorci complicat, Lucas, de quaranta anys,
ha conegut una altra dona, té un nou treball i es disposa
a reconstruir la relació amb Marcos, el seu fill adolescent.
Paral·lelament, un comentari innocent, una mentida fortuïta
es propaga com un virus. La sorpresa i la desconfiança
creixen en un estat d’histèria col·lectiva. Lucas no
tindrà més remei que lluitar en solitari per defensar la
seva dignitat i la seva vida. L’autor de l’aclamada Celebración
torna amb aquesta pel·lícula sobre la mentida.



dimarts 15 d’octubre

Brillante Mendoza. Filipines/França, 2012
amb: Isabelle Huppert, Kathie Melville, Marc Zanetta,
Rustica Carpio i Ronnie Lázaro
VO en tagal i anglès amb subtítols en castellà. 120 minuts

Mendoza s’ha inspirat en els històrics segrests d’Abu Sayyaf,
una de les divisions islàmiques integristes de les Filipines,
que va tenir un grup de turistes d’un resort de l’illa
de Mindanao vagant per la selva durant més d’un any.
«Volia apropar-me als cors i ments dels ostatges i també dels
seus agressors. Per això, perquè tot fos més creïble, no vaig
deixar que els actors es coneguessin abans del rodatge. No hi
va haver assajos. Les mirades de por i sorpresa són reals.»

TRÀILER                                    BRILLANTE MENDOZA


dimarts 22 d’octubre


Alain Resnais. França 2009
amb: Sabine Azema, André Dussollier, Anne Consigny,
Emmanuelle Devos i Mathieu Amalric
VO en francès amb subtítols en castellà. 104 minuts

Narra la trobada d’una dona, Marguerite, a qui li roben la cartera,
i d’un home enigmàtic, Georges, que la troba. Per a Georges, que
ha examinat els documents de Marguerite, no es tracta simplement
de lliurar a la policia la cartera vermella que ha trobat. I a
Marguerite se li desperta una creixent curiositat per descobrir qui
la va trobar. Entre ambdós neix una relació sentimental plena
d’ensurts i imprevistos.




dimarts 29 d’octubre de 2013

Únicament 3 sessions: 16.00, 18.45 i 21.30 h


HIJOS DE LA MEDIANOCHE
(MIDNIGHT CHILDRENS)
Deepa Mehta. Canadà, 2012
amb: Satya Bhabha, Shahana Goswani, Rajat Kapoor,
Seema Biswas i Shiriya Saran
VO en hindi, anglès i urdú amb subtítols en castellà. 148 minuts

Narra de manera al·legòrica els esdeveniments que transformaren
l’Índia, especialment quan es va independitzar
de la Gran Bretanya, a les dotze de la nit del 15 d’agost de
1947. Aquella nit, una llevadora, influïda per les idees revolucionàries
del seu amant, intercanvia dos recent nascuts
canviant els seus destins: Saleem, que en realitat és
fill natural d’un músic de carrer, portarà el cognom d’una
família benestant i el fill biològic d’aquesta, Shiva, serà qui
compartirà les misèries del músic. Aquells dos nens simbolitzen
la primera generació nascuda en llibertat a l’Índia
després de més d’un segle de domini britànic.
Relata la història d’una nissaga familiar que abarca sis
dècades, de 1917 a 1977, i en la que paral·lelament es narren
alguns dels principals episodis històrics de l’Índia.
L’acció transcorre en diverses localitzacions d’aquelles latituds:
Agra, Bombai, Nova Delhi i Karachi, on els membres
de tres generacions d’una mateixa família són testimonis,
quan no partícips, d’alguns dels esdeveniments
més rellevants de la història de l’Índia, com la creació de
Pakistan, la independència de Bangladesh, la guerra indopakistanesa
o la declaració de l’estat d’emergència de la
primera ministra Indira Gandhi el 1975.


Únicament 3 sessions: 16.00, 18.45 i 21.30 h


dimarts 3 de setembre de 2013



Pedro Almodóvar. Espanya, 2012
amb: Antonio de la Torre, Hugo Silva, Migul Ángel Silvestre, Laya Martí, Javier Cámara, Lla Dueñas, Cecilia Roth, Guillermo Toledo, Paz Vega, Blanca Suárez, Penélope Cruz i Antonio Banderas
VO en castellà. 91 minuts

Un grup de personatges diversos viu una situació de risc dins d’un avió que es dirigeix a Mèix D.F.
<<Un avió s’enlaira de Barajas a mitja tarda. Hora i mitja després observem que els passatgers de classe turista van tots misteriosament dormits i els de classe preferent estan tensos intuint que passa alguna cosa.
Els viatgers de la classe preferent són una parella que s’acaba de casar, rebentats per la festa del seu casament, un financer estafador, sense escarafalls en els negocis i pare afligit per l’abandó de la seva filla, un consumat seductor amb penediments que intenta acomiadar-se d’alguna de les seves conquestes, una vident rural, una reina de la premsa del cor i un mexicà que amaga un gran secret, cadascú amb projectes de feina o de fugida cap a Mèxic D.F. Tots amaguen algun secret, no únicament el mexicà. La indefensió davant el perill provoca entre els passatgers i la tripulació una catarsi generalitzada que acaba esdevenint la millor manera de fugir de la idea de la mort.
De nit, l’avió aterra de manera improvisada en un aeroport fantasma construït en plena planura manxega. Tots els passatgers han ingerit algun tipus d’elixir. La diferència es troba en què els de classe turista han estat drogats amb ansiolítics per ordre dels pilots, que , d’aquesta manera, s’estalvien les protestes i les queixes de la classe majoritària. I els de classe business són narcotitzats utilitzant una vella combinació dels anys 80, l’aigua de València (cava, vodka i suc de taronja) barrejada amb una bona dosi de mescalines sintètiques. Una barreja que torna la gent més social, desinhibeix i excita sexualment. A més de recordar i retre homenatge a un dels moments de major llibertat, els anys 80, el còctel té la funció d l’elixir que prenen els personatges en la literatura clàssica i que dóna lloc a comportaments extraordinaris que d’altra banda no haurien estat possibles.
La pel·lícula no és una comèdia realista, ni surrealista, ni neorealista, sinó una comèdia irreal i metafòrica. El relat transcorre majoritàriament en un indret hipnòtic i laberíntic: el cel sobre Toledo. El vol dona voltes i voltes, no és difícil trobar-hi una metàfora de la societat espanyola, comandada per l’actual gover, que viu una situació de risc permanent, i que es veu obligada a un aterratge d’emergència, sense saber quan ni on es produirà. Des que la rodàrem, el valor metafòric de la pel·lícula ha augmentat amb els darrers esdeveniments que sacsegen la classe política i les institucions espanyoles.>>

TRÀILER                                                       PEDRO ALMODÓVAR



dimarts 10 de setembre de 2013

Isabel Coixet. Espanya, 2013
amb: Candela Peña i Javier Cámara
VO en castellà. 108 minuts

Barcelona 2017. Una parella es retroba després de cinc anys de no veure’s i d’haver passat per unes circumstàncies difícils en les seves vides. Quan senten que el passat ja no té importància, de sobte torna. Les ferides no tancades romanen sempre obertes.
<<Els personatges de Candela Peña i Javier Cámara són molt específics, tenen una problemàtica concreta, i també representen dues maneres de veure el món, en general. I són dues formes d’enfrontar-se al dolor: d’una manera visceral, i d’una altra més cerebral. Hipotèticament, aquesta manera cerebral et protegeix més de tot el que passa.
Jo comparteixo coses d’ell i d’ella. Són una parella que s’estimen molt, que, durant cinc anys, han intentat no pensar l’un en l’altre i refer la seva vida. Però, quan sembla que ho han aconseguit, hi ha coses que no s’han tancat i que estan obertes i que, això sí, s’han de parlar. La pel·lícula no acaba amb ells enamorant-se novament i tornant a reviure allò que van viure, però el fet que puguin parlar les coses ja és molt.
Malgrat tenir una altra vida, hi ha coses que no s’acaben. I el fet que no s’acabin no vol dir que et facin patir. Hom ha de viure amb les coses del passat, però pots pensar en elles sense patir. Pots col·locar-les. Són la teva vida i la teva motxilla, el teu codi genètic.>>

TRÀILER                                                         ISABEL COIXET


dimarts 17 de setembre de 2013


Imanol Uribe. Espanya, 2012
amb: Iban Gárate, Blanca Suárez, Karra Elejalde, Carlos Santos, Eduard Fernández i Nora Navas
VO en castellà. 101 minuts

<<A la nostra història, basada en fets reals, Enric, un jove soldat que realitza el servei militar a Andalusia, descobreix els horrors quotidians de la repressió franquista i decideix passar a la clandestinitat. Però la relació amb la seva xicota, Carme, que l’ha “endollat” en el jutjat militar a través dels seu oncle, Don Eladio, ho complica tot. Aquesta mirada “innocent” del nostre protagonista, Enric, Vertebrarà també d’altres històries col·laterals.>>
                                                                           IMANOL URIBE
<<El meu pare, com a treballador en l’Administració de Justícia des de 1942, va ser testimoni de macabres episodis judicials. Fa uns anys vaig trobar un relat seu sobre el seu penós destí com a mecanògraf en un Jutjat Militar Especial de Sevilla el 1951. Ja portàvem “dotze anys de pau” i l’autoritat militar seguia condemnant civils amb penes molt greus, inclosa la condemna a mort, moltes vegades per delictes falsos o sense proves. Durant les farses judicials el meu pare havia de fer sonar la màquina d’escriure per aparentar que s’estava redactant la sentència. En aquell ambient totalitari i amenaçador ell s’abstreia escrivint cartes d’amor a la meva mare. Aquest és el punt d’arrencada de Miel de naranjas. Amb altres dades d’aquell relat, documentació, recerca i molts testimonis directes, he construït aquesta ficció basada en el malson de la dictadura.>>

TRÀILER                                       REMEDIOS CRESPO, guionista