dimarts 4 de febrer de 2014
Manuel
Martín Cuenca. Espanya, 2013
amb:
Antonio de la Torre,
Olimpia Melinte i Alfonsa Rosso
VO en castellà. 117 minuts
«La meva pel·lícula tracta
sobre la dialèctica entre el mal i
l’amor. La nostra història transcorre en temps contemporani i
està situada a Granada, una vella ciutat de províncies on la
tradició
domina la vida quotidiana. Enmig de tot això, Carlos és un
caníbal que viu la seva condició com a tal sense remordiment ni
culpa, amb la consciència que l’única cosa que impulsa la seva
vida és sobreviure. No es pregunta ni es qüestiona res. Només
actua de forma implacable. Fins que arriba un moment en què
comença a replantejar-s’ho tot perquè s’obre una escletxa en la
seva ànima. Un forat pel que comença a esmunyir-se l’amor. I, a
través de l’amor, el dubte.
Però, ¿de quina manera podia obrir-se una escletxa en la
cuirassa
del mal, en la consciència de Carlos, el caníbal? Aquella va ser
la
pregunta que ens vàrem plantejar durant les diferents versions
del
guió, fins que vàrem trobar una resposta: la dualitat. La idea
de
posada en escena que encarna el personatge d’Alexandra/Nina,
les dues germanes bessones, és la que fa possible que aparegui
el
dubte, que sigui creïble i que sorgeixi l’amor, com a antecedent
del perdó. L’aparició de Nina buscant la seva germana bessona
esquinça la consciència del protagonista; perquè eleva la
història
i la transcendeix més enllà del seu contingut realista. Tot
esdevé
una metàfora, un somni, un ajust de comptes amb un fantasma.
De sobte, el relat realista ens remet al sobrenatural. I el crim
es
transforma en una història d’amor.»
