HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre


dimarts 1 de juliol de 2014


Felix Van Groeningen. Bèlgica, 2013
amb: Veerle Baetens, Johan Heldenbergh, Nell Cattrysse, Geert Van Rampelberg i Nils de Caster
VO en neerlandès amb subtítols en castellà. 110 minuts

La pel·lícula va més enllà de l’amor matern o patern. Tracta de l’amor entre dues persones molt diferents i de la pèrdua, de com dos éssers que s’estimen s’allunyen l’un de l’altre malgrat que no desitgen fer-ho. La pel·lícula mostra la dificultat que representa pels dos protagonstes, Didier i Elise acceptar la malaltia de la seva filla. Didier amaga el seu dolor darrera de grans principis, grans teories. Elise fuig cap el simbolisme, la religió i la superstició. És la dualitat que esixteix entre Elise i Didier. Mentre tot va bé, les seves opinions oposades sobre la vida i la mort són motiu de discussió. Però quan la vida de la seva filla corre perill, els seus punts de vista divergents els empenyen a una situació dramàtica.
La música bluegrass forma part íntegra de la història i és la unió intrínseca entre tots els temes de la pel·lícula, tals com la vida, la mort, el naixement, Estats Units, la maternitat, la paternitat, la recerca de condol… La música també és el que uneix la parella. Totes les cançons de la banda sonora posseeixen un gran impacte dramàtic. De vegades són merament narratives i ajuden a contar la història. En altres subratllen les emocions.
Els bonics tatuatges que Elise llueix per tot el seu cos també tenen un paper destacat dins de la pel·lícula i constitueixen un dels seus leitmotivs.



dimarts 8 de juliol

Pierre Duculot. França/Bèlgica, 2011
amb: Christelle Cornil, François Vicentelli, Marijke Pinoy, Jean-Jaques Rausin i Pierre Niesse
VO en francès amb subtítols en castellà. 82 minuts

<<Hi havia tres coses que m’interessaven. Primer, el desig de parlar sobre Charleroi i Còrsega, dues regions que conec bé. Segon, un desig d’explorar la idea de que algú tingui el destí en les seves pròpies mans. Conec molta gent de trenta anys que es lleva pel matí preguntant-se si han triat el camí correcte. I finalment, el meu desig de treballar amb Christelle Cornil. Amb aquests tres elements com a punt de partida, he creat el personatge d’una trentanyera somiant una vida millor.>>

TRÀILER                                                PIERRE DUCULOT



dimarts 15 de juliol

Jan Ole Gerster. Alemanya, 2012
Amb: Tom Schilling, Friederieke Kempter, Marc Hosemann i Katharina Schüttler
VO en alemany amb subtítols en castellà. 85 minuts

Un film d’estètica nouvelle vague amb una fotografia en blanc i negre radiant i una sumptuosa banda sonora de jazz que acompanya el jove Tom Schilling per un Berlín brillantment fotogènic. El guió barreja eficaçment la comèdia amb el drama. Una pel·lícula senzilla en la forma i de traç clar, que no pretén aclaparar amb interminables discursos sobre l’avenir: tan sols mostra i deixa llegir. Oh boy descriu na contundent metàfora sobre la necessitat de triar entre la utopia i la vida.

TRÀILER                             EL ANTEPENÚLTIMO MOHICANO



dimarts 22 de juliol


Sylvain Estibal. França/Alemanya/Bèlgica, 2012
amb: Sasson Gabay, Baya Belal, Myriam Tekaia, Gassan Abbas i Khalifa Natour
VO en àrab i hebreu amb subtítols en castellà. 98 minuts

<<És sobretot un crit de ràbia còmica… És el desig de canviar, de restablir l’oxigen per fer riure a israelians i palestins, mostrar l’absurd de la situació en apropar-se des d’una perspectiva humana i burlesca, però no agressiva. La pel·lícula uneix els dos bàndols amb el rebuig compartit pels porcs. El porc esdevé el lligam entre les dues comunitats i el denominador comú perquè en neixi un principi d’entesa. Un porc vietnamita que, d’alguna manera, és la meva coloma de la pau!>>

TRAILER                                                 SYLVAIN ESTIBAL


dimarts 29 de juliol de 2014

Alexander Payne. Estats Units, 2013
amb: Bruce Dern, Will Forte, June Squibb, Bob Odenkirk i Stacy Keach
VO en anglès amb subtítols en castellà. 115 minuts

Aquesta és la història de la família Grant de Hawthorne, Nebraska. L’obstinat i taciturn Woody està de tornada de la vida i possiblement hagi esdevingut un vell inútil, però creu que té una darrera oportunitat de marcar la diferència: un avís de que ell és l’afortunat guanyador d’un concurs milionari.
Per a reclamar la seva fortuna, Woody insisteix en què ha d’arribar ràpidament a l’oficina de l’empresa de sortejos a Lincoln, Nebraska, un viatge de 750 milles que sembla poc realista tenint en compte que amb prou feines pot creuar el carrer, almenys sense aturar-se a fer una copa. Preocupat per l’estat mental del seu pare, l’acompanyarà a contracor el seu fill David en un viatge que sembla econòmicament inútil a primera vista.
Tanmateix, el seu estrany viatge esdevé una mena de moderna odissea familiar quan s’hi afegeixen la seva dona i el seu altre fill, que contemplen Woody con un heroi.
Filmada en cinemascope blan i negre que reflecteix la bellesa obscura d’un petit poble d’Estats Units i els elevats contrastos d’humor i angoixa, la pel·lícula dóna resposta a les preguntes sobre els arrels i els enigmes de la família, la il·lusió, la dignitat i l’autoestima en un guió sobre la salvació.



EL MÈTODE ULRICH SEIDL

El principi bàsic del mètode  és el següent: rodar una pel·lícula de ficció com si es tractés d’un documental per a integrar els instants reals, l’efecte sorpresa i l’imprevist en els elements ficticis.
No s’utilitza un guió a l’ús: les diverses escenes estan descrites amb detall però no tenen diàlegs. El guió es modifica i enriqueix constantment durant el rodatge.
El repartiment està format per actors professionals i no professionals. Idealment, els papers es distribueixen de forma que l’espectador no noti la diferència.
Durant el rodatge, els actors treballen sense guió. Els diàlegs i les escenes s’improvisen amb els actors.
El rodatge s’efectua cronològicament, permetent el desenvolupament de l’acció i mantenint totes les opcions obertes per a la finalitat de la pel·lícula.
Es roda en el lloc on transcorre l’acció. Només hi ha música si forma part íntegra de l’escena.
El principi de “mètode obert” aplicat durant el rodatge també és vàlid per al muntatge. Es reescriu la pel·lícula en la taula de muntatge mentre s’avaluen i es descarten preses. El muntatge és necessariament llarg per a poder distingir el possible de l’impossible. En el cas de Paraíso, un llargmetratge ha esdevingut una trilogia, tres pel·lícules independents que es completen.
Les pel·lícules d’Ulrich Seidl, a més d’escenes de ficció, també inclouen “quadres”, preses amb un enquadrament fix en què els actors miren directament a càmera.



SOBRE EL TERME QUE DÓNA NOM A LA TRILOGIA

<<En un sentit bíblic, el paradís és la promesa d’un estat de felicitat permanent, però en la indústria turística ha esdevingut un terme sobreutilitzat que evoca un desig de sol, mar , llibertat, amor i sexe. En aquest sentit, la paraula és aplicable a les tres històries, ja que descriuen la trajectòria vital de tres dones que intenten fer realitat els seus somnis.>>



dimarts 3 de juny de 2014


Ulrich Seidl. Àustria /Alemanya/França, 2012
amb: Margarethe Tiesel, Peter Kuzungu, Inge Maux, Dunja Sowinetz, Helen Brugat i Gabriel Nguma Mwarua
VO en alemany i anglès amb subtítols en castellà. 120 minuts

A les platges de Kènia anomenen “sugar mamas” a les europees que, a canvi d’una mica d’amor, asseguren la subsistència a joves africans. Teresa, una austríaca de cinquanta anys i mare d’una filla adolescent, decideix anar-se’n de vacances a aquell paradís de l’exotisme. Busca amor, però passa d’un “beach boy” a l’altre, de desil·lusió en desil·lusió, i acaba per rendir-se davant l’evidència: a les platges de Kènica, l’amor és un producte comercial.

Paraíso: amor aborda amb una bona dosi d’umor el tema del turisme sexual, de les dones entrades en anys i dels homes joves, del valor comercial de la sexualitat, del poder unit al color de la pell, d’Àfrica i Europa, i de com es passa d’explotat a explotador.

GLOSSARI

Beach boys: joves africans que treballen a les platges de Kènia oferint clauers, passejades en barca i safaris als turistes amb la fi de conèixer dones europees i prostituir-se. Parlen anglès, alemany i francès. Les dones paguen pels seus serveis amb diners o objectes de valor (motos, cotxes o cases). La majoria dels beach boys somien amb viure a Europa.
Sugar mamas: nom que es dona a Kènia a les europees que “mantenen” a joves africans: en altres paraules, que paguen pels seus serveis sexuals.
Petó mzungu: nom que es dona a Kènia al petó amb llengua, tan poc habitual com el sexe oral amb dones.



dimarts 10 de juny de 2014

PARAÍSO: FE    

Ulrich Seidl. Àustria /Alemanya/França, 2012
Amb: Maria Hoffstätter i Nabil Saleh
VO en alemany i anglès amb subtítols en castellà. 120 minuts

A Paraíso: fe Ulrich Seidl explora el que significa portar una creu. Per Anna Maria, una especialista en raigs X, el paradís és Jesús. Dedica les seves vacances a predicar, anant de porta en porta per tota Viena amb una figura de la Verge Maria de 40 centímetres d’alt.
Però un bon dia, després d’una llarga absència, el seu marit, un musulmà egipci en cadira de rodes, torna a casa i la vida d’Anna Maria descarrila. Els crits s’uneixen als himnes i als precs. La pel·lícula narra el via crucis d’un matrimoni i descriu els anhels amorosos d’una dona. Davant la seva frustració sexual i els seus profunds desitjos reprimits, la protagonista cerca la felicitat en el seu amor espiritual per Jesús, a qui finalment també distja com a home terrenal.

GLOSSARI

La Verge itinerant o Madonna itinerant es refereix al costum d’alguns catòlics devots de dur una figura de la Verge Maria, amb suposats poders curatius, de casa en casa. Els membres de la Legió de Maria són els que més s’entreguen a aquesta forma d’adoració a la Verge. Entre les quasi 4.000 figures que circulen a Àustria, la Madonna amb la rosa mística és la més popular. Aquesta representació de 40 centímetres d’alt és la que s’ha utilitzat per al rodatge de la pel·lícula amb el vistiplau de l’Església Catòlica.



dimarts 17 de juny de 2014

Ulrich Seidl. Àustria /Alemanya/França, 2012
amb: Melanie Lenz, Joseph Lorenz, Verena Lehbauer, Johanna Schmid, Michael Thomas i Vivian Bartsch
VO en alemany i anglès amb subtítols en castellà. 120 minuts

Conta la història de Melanie, de 13 anys, i del seu primer amor. Mentre Teresa, la seva mare, es troba de vacances a Kènia (Paraíso:amor) i la seva tieta (Paraíso:fe) dedica el temps lliure a evangelitzar, la noia assisteix a un campament estrictament destinat a noies joves amb problemes de sobrepès. Entre les classes de gimnàstica i els consells dietètics, les baralles de coixins i la seva primera cigarreta, Melanie s’enamora del metge, un home quaranta anys més gran que ella. L’estima amb l’entrega del primer amor i intenta seduir-lo amb absoluta innocència. El metge lluita contra la culpabilitat d’aquell amor, conscient de la seva impossibilitat. Però Melanie havia imaginat un paradís molt diferent.

<<El paradís no és el decorat, sinó el desig del paradís, com passa en les altres dues pel·lícules. Aquí es descriuen els somnis i els anhels d’unes noies púbers sobre la vida, l’amor i la sexualitat. Melanie està grassa i per aquest motiu no se sent segura de si mateixa i creu que l’home del que s’ha enamorat la rebutja degut al seu aspecte físic. La corporalitat sempre té un paper important en les meves pel·lícules. M’agrada filmar a flor de pell, ensenyar els cossos sense adornaments. Sento que la bellesa es troba en allò que és bonic. Després està la qüestió de les perverses pressions socials.>>

TRÀILER                                                          ULRICH SEIDL