dimarts 2 de juny de
2015
amb:
Nagore Aranburu, Itziar Ituño, Itziar Aizpuru,
Josean
Bengoetxea i Egoitz Lasa
VO en èuscar amb subtítols en castellà. 99 minuts
«A l’hora de plantejar-nos
quina història podíem contar a partir
d’unes flors dipositades en una carretera, el nostre primer
impuls
fou, lògicament, el de decantar-nos cap al drama. Tanmateix, en
reparar amb més deteniment en les seves possibilitats, de
seguida
advertírem que darrera d’aquella imatge hi havia cabuda també
per trames i girs dotats
d’un cert misteri. I és que
malgrat veure
contínuament flors en diversos racons dels nostres carrers i
carreteres,
gairebé mai no veiem la persona que va a deixar-les, tal
vegada perquè solen ser llocs de pas en els quals hom no
acostuma
a aturar-se, o potser perquè qui les diposita procura no ser
vist, amb la fi de mantenir la privacitat de l’acte. Sigui per
la raó
que sigui, el fet és que, als ulls de qui passa per davant, és
com si
les flors creixessin allí del no-res, la qual cosa les
converteix en
una imatge molt enigmàtica i evocadora.
D’altra banda, no podem oblidar que a més de les flors
dipositades
a la carretera, hi ha a Loreak moltes altres flors, com les que
rep el personatge d’Ane. També són flors plenes d’interrogants:
qui les hi envia totes les setmanes?, amb quina finalitat?
Definitivament,
les flors en aquesta pel·lícula estan envoltades de misteri.
En les dues trames principals de Loreak els rams de flors suposen
el veritable desencadenant de l’acció i l’emoció; són una mena
de
recurs que tal vegada no amaga cap significat específic per si
mateix, però que provoca en els nostres protagonistes tot un
seguit
de qüestions, dubtes i sentiments, fins al punt de dur-los a
replantejar-
se les seves vides.»
