dimarts 7 de juliol de 2015
Woody Allen. Estats Units, 2014
amb: Eileen Atkins, Colin Firth, Marcia
Gay Harden, Hamish
Linklater, Simon McBurney, Emma Stone i
Jacki Weaver
VO en anglès amb subtítols en castellà. 97 minuts
Per bé
que oculta sota una màscara de comèdia romàntica
d’època
i els magnífics paisatges de la
Provença francesa,
Magia a la luz de la luna és una nova incursió als
temes que
sempre
han marcat l’univers allenià: la vida, la mort i l’existència
de
Deu.
Amb el
pas dels anys, Woody Allen demostra haver assolit
una
lleugeresa gairebé insultant, una inusual capacitat per
construir
històries únicament amb quatre pinzellades i molts
llocs
comuns; tal vegada sigui el símptoma de que encara
segueix
divertint-li allò que fa. Aquí confronta, en la millor
tradició
d’embolics amorosos no gaire llunyana a la de l’època
que
s’evoca (la dècada dels anys 20), a un mag racionalista
amb
una jove vident, a qui haurà de desemmascarar i
de la
qual acabarà enamorat fins al moll de l’os.
La
proposta té l’aire lleugerament irònic que sol presidir les
darreres
pel·lícules del nostre home; però també aquell regust
per
descol·locar l’espectador a base de deixar en suspens
el
factor sorpresa. I allò que queda, com a Midnight in
Paris (2011), és el regust per un món pretèrit, però l’aroma
del
qual segueix impregnant tota la peripècia.
Per desgràcia,
la màgia no existeix. I els
vidents menys encara,
afirma
un incrèdul Allen que es resisteix a admetre que
la
seva trajectòria sí que té quelcom de fantàstic.
