dimarts 3 de novembre
de 2015
Ken Loach. Gran Bretanya, 2014
amb: Barry Ward, Francis Magee, Aileen
Henry, Simone Kirby
i
Stella McGirl
VO en anglès amb subtítols en castellà. 109 minuts
Al 1921 Jimmy Gralton va construir una sala de ball en un
encreuament de camins rurals en una Irlanda prop de la guerra
civil. El Pearse-Connolly Hall era un indret on els joves
podien anar a aprendre, discutir, somiar… però sobretot a
ballar i divertir-se. Mentre la popularitat de la sala creixia,
la
seva reputació socialista i d’esperit lliure va atraure
l’atenció
de l’església i dels polítics, que van obligar Jimmy a tancar
la sala i anar-se’n del país.
«El Jimmy’s Hall era un
espai de llibertat on es podia expressar
i contrastar idees. On la poesia, la música i l’esport trobaven
el
seu lloc, on la gent podia donar màniga ampla al seu talent i,
per
descomptat, ballar. La música i el ball són molt importants
perquè
són una manifestació de llibertat. Un perill per a aquells que
tracten d’exercir el control.»
«Resulta gairebé inevitable
veure Jimmy’s Hall com una continuació
d’El viento que agita la cebada (2006), no tant temàticament,
sinó per la sensació de què Loach combina un cop més
elements que han donat identitat a la seva obra i que acaben
funcionant, amb tots els seus convencionalismes, per transmetre
aquella barreja de missatge, sentiment i acció comunitària.
Novament
es tracta de recuperar una certa situació històrica d’Irlanda,
però des d’un to menor, intimista i una dècada més tard.»
