HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre


dimarts 3 de novembre de 2015

Ken Loach. Gran Bretanya, 2014
amb: Barry Ward, Francis Magee, Aileen Henry, Simone Kirby
i Stella McGirl
VO en anglès amb subtítols en castellà. 109 minuts

Al 1921 Jimmy Gralton va construir una sala de ball en un
encreuament de camins rurals en una Irlanda prop de la guerra
civil. El Pearse-Connolly Hall era un indret on els joves
podien anar a aprendre, discutir, somiar… però sobretot a
ballar i divertir-se. Mentre la popularitat de la sala creixia, la
seva reputació socialista i d’esperit lliure va atraure l’atenció
de l’església i dels polítics, que van obligar Jimmy a tancar
la sala i anar-se’n del país.
«El Jimmy’s Hall era un espai de llibertat on es podia expressar
i contrastar idees. On la poesia, la música i l’esport trobaven el
seu lloc, on la gent podia donar màniga ampla al seu talent i, per
descomptat, ballar. La música i el ball són molt importants perquè
són una manifestació de llibertat. Un perill per a aquells que
tracten d’exercir el control.»
«Resulta gairebé inevitable veure Jimmy’s Hall com una continuació
d’El viento que agita la cebada (2006), no tant temàticament,
sinó per la sensació de què Loach combina un cop més
elements que han donat identitat a la seva obra i que acaben
funcionant, amb tots els seus convencionalismes, per transmetre
aquella barreja de missatge, sentiment i acció comunitària. Novament
es tracta de recuperar una certa situació històrica d’Irlanda,
però des d’un to menor, intimista i una dècada més tard.»

TRÀILER                                                  FOTOGRAMAS




dimarts 10 de novembre de 2015




Paolo Virzì. Itàlia, 2013
amb: Fabrizio Bentivoglio, Valeria Golino, Valeria Bruni
Tedeschi, Fabrizio Gifuni, Matilde Gioli i Guglielmo Pinelli
VO en italià amb subtítols en castellà. 110 minuts

Un ciclista és atropellat per un vehicle que es dona a la fuga
i tres famílies es veuen involucrades en l’accident: els milionaris
Benaschi, els Ossola, amb aspiracions de pujar en l’escala
social costi el que costi, i Luca Ambrosini, un jove orfe
que després de passar un període de temps en un reformatori
viu amb el seu irresponsable oncle.
El capital humano és el nom que rep l’equació amb què les
asseguradores calculen, segons freds paràmetres, quants diners
han de pagar a la família d’un dels seus clients, quan
aquest mor, per liquidar la seva pòlissa de vida. Es també el
títol de la novel·la que l’escriptor i crític de cinema estat-unidenc
Stephen Amidon va publicar al 2004. Un llibre que va
causar una forta impressió en Paolo Virzì. «Quan vaig llegir
el llibre per primera vegada, em vaig veure colpejat per aquell
món que es representava, en el que la vida sembla no tenir sentit
i s’han perdut els valors humans», explica. Contar aquesta història
li ha permès explorar en quin lloc ha quedat l’ésser
humà després de la crisi mundial que va esclatar al 2008. «He
volgut representar l’esperit i l’atmosfera d’aquest precís moment
de crisi financera i com aquesta ha influït en les vides de la gent
en relació amb els seus somnis, aspiracions i expectatives.»

TRÀILER                                             FOTOGRAMAS

També es projectarà dilluns 9 de novembre
en 2 sessions: 17.00 i 19.00 h.


dimarts 17 de novembre de 2015

Thomas Lilti. França, 2014
amb: Vincent Lacoste, Reda Kateb, Jacques Gamblin
i Marianne Dennicourt
VO en francès amb subtítols en castellà. 102 minuts

Benjamin està destinat a ser un gran metge, però la seva
primera experiència com a metge resident a l’hospital on
treballa el seu pare no surt com esperava. La pràctica es
revela molt més complexa que la teoria, i la responsabilitat
és aclaparadora. A més, el seu company de feina, un
metge estranger, té molta més experiència que ell.
Benjamin haurà d’enfrontar-se cara a cara amb els seus
límits i les seves pors, així com les dels seus pacients i els
seus familiars, els metges i els seus companys residents.
«El sistema està malalt. En els hospitals hi treballa gent meravellosa
però no disposen dels mitjans adients. Ja fa un parell
de dècades que va aparèixer el problema de la rendibilitat dels
hospitals públics. I la cosa empitjora, perquè la gent, per desconeixement,
manca de solidaritat o de recursos, va per qualsevol
cosa a l’hospital.
La meva pel·lícula vol ser realista perquè recull experiències
que —com ametge de formació que sóc— he viscut de primera
mà. Estan més concentrades en el temps i alguns personatges
estan una mica idealitzats, perquè volia que la pel·lícula també
resultés entretinguda. No es tracta d’un documental.»

TRÀILER                                                THOMAS LILTI

També es projectarà dilluns 16 de novembre
en 2 sessions: 17.00 i 19.00 h.



dimarts 24 de novembre de 2015

Christian Petzold. Alemanya, 2004
amb: Nina Hoss, Ronald Zehrfeld, Nina Kunzendorf,
Michael Maertens i Imogen Kogge
VO en alemany amb subtítols en castellà. 98 minuts

Una dona torna d’entre els morts. El seu nom és Nelly
Lenz i, efectivament, torna de la mort d’Auschwitz, on li
van disparar un tret al cap. Tothom la dóna per morta,
començant pel seu marit Johnny, que segons tots els indicis
fou qui la va trair i delatar, i que era també la seva
parella artística, el pianista que l’acompanyava en la seva
època de cantant. Nelly es resisteix a acceptar la realitat i
rebutja emigrar a Palestina, com li suggereix Lene, la responsable
de l’agència jueva i la dona que la va rescatar
d’entre els morts. Amb el rostre desfigurat per la bala que
hauria d’haver acabat amb la seva vida, Nelly se sotmet a
una operació de cirurgia estètica. El doctor li recomana
canviar de cara: Nelly rebutja el suggeriment, ja que vol
recuperar la seva veritable fesomia, la seva vida anterior.
En aquesta vida hi juga un paper destacat el seu marit.
Lene la prevé, però Nelly sempre ha deixat de banda la
prudència. Al 1938 es va atrevir a desafiar el sentit comú i
va tornar a l’Alemanya nazi. La seva condició de jueva no
l’amoïnava: la protegia el seu marit ari. L’octubre de 1944
va ser detinguda i deportada a Auschwitz. Amb el seu vell
rostre ara deformat i més o menys reconstruït, Nelly penetra
en la nit berlinesa, en l’any zero alemany, per aclarir-ho
tot amb el seu Johnny.


També es projectarà dilluns 23 de novembre
en 2 sessions: 17.00 i 19.00 h.



dimarts 6 d’octubre de 2015

Paul Thomas Anderson. Estats Units, 2014
amb: Joaquín Phoenix, Josh Brolin, Owen Wilson, Katherine
Waterston, Reese Witherspoon i Benicio del Toro
VO en anglès amb subtítols en castellà. 148 minuts

Adaptació cinematogràfica de la novel·la Vicio propio de
Thomas Pynchon, la nova pel·lícula de l’autor de Boogie
nights té un gran personatge central, un munt de protagonistes
secundaris i un bon grapat de personatges femenins.
La malenconia que recorre subterràniament el llibre es pot
percebre també en la pel·lícula. Hi ha nostàlgia per una època
perduda i la idea dominant és la tristesa per un temps en
què les coses no van sortir del tot bé, malgrat que es partia
de la promesa de la utopia.
Puro vicio certifica la fi del somni llibertari i l’ascensió de la
cultura del control. En aquella època solia ser molt freqüent
la frase «t’estàs tornant paranoic». Avui és evident que els paranoics
tenien raó. Hi havia moltes raons per ser-ho. En el
llibre s’inclouen referències a la cacera de bruixes a Hollywood
i les seves llistes negres. Tothom estava paralitzat
per la por, el pànic a la delació i a l’exclusió social. Unes
dècades més tard, en aquell Los Angeles on la cultura hippy
començava a estar sota el focus del poder i les estratègies de
control després dels assassinats del clan Manson, aquell clima
de paranoia i de tensió va tornar a sorgir de nou, sota
unes altres formes. S’animava la gent a delatar els seus
amics. Era el pitjor tipus d’ambient on sobreviure, opressiu i
dominat per la por. Aquella idea recorre tota l’obra de Pynchon
i esdevé una de les constants de la història americana.


Es projectarà en 2 sessions: 17.00 i 20.00 h.



dimarts 13 d’octubre de 2015

Dan Gilroy. Estats Units, 2014
amb: Jake Gyllenhaal, Rene Russo, Riz Ahmed i Bill Paxton
VO en anglès amb subtítols en castellà. 117 minuts

Louis Bloom és un noi sense feina i sense escrúpols que decideix
introduir-se en el món del periodisme sensacionalista
després de presenciar un brutal accident.
Faula cruel sobre el mite dels triomfadors fets a si mateixos,
sobre l’èxit aconseguit a qualsevol preu i sobre l’intrusisme
en els mitjans de comunicació, en aquesta època en què
qualsevol eixelebrat pot portar una càmera a sobre. Denuncia
la pornografia de la notícia en aquests temps multipantalla.
El protagonista és un trepa sense sentiments ni moral,
suficientment dur com per triomfar en el món del periodisme
àudiovisual a costa de les vides que calgui.
«Als éssers humans ens agrada veure les coses de forma gràfica i
crua. Aquesta certesa possiblement es remunti als neandertals
que miraven com els lleons mataven les gaseles i pensaven: “aquí
hi ha sang, això és interessant”. Si vas conduint per l’autopista i
hi ha un embús, arribes a l’origen del col·lapse i et trobes cinc
morts per un accident, el que faràs es reduir la velocitat per mirar
què ha passat. M’agradaria que els espectadors veiessin la pel·lícula
i reflexionessin sobre això.»
DAN GILROY
«Louis Bloom és un producte de la nostra societat. Un reflex de
la nostra obsessió per obtenir tota mena d’informació en un món
en què el banal és important i l’important no interessa.»
JAKE GYLLENHAAL




dimarts 20 d’octubre de 2015


Asif Kapadia. Gran Bretanya, 2015
VO en anglès amb subtítols en castellà. 128 minuts

Documental sobre la plenitud i caiguda de la reina del soul
Amy Winehouse, una de les artistes més influents del panorama
musical de la primera dècada del segle XXI. Retrata
l’heroïna del pop, R&B i soul a través d’un abundant i
variat cabdal de material d’arxiu, acompanyat d’entrevistes.
Les filmacios casolanes i els talls de veu apropen l’espectador
a la intimitat del personatge retratat i cal destacar
el temps que el realitzador dedica a lloar la dimensió
lírica de la Winehouse lletrista.
«El meu objectiu era crear un documental que fos honest i sincer
amb Amy» afirma Kapadia, que va comptar amb la
col·laboració de pràcticament totes aquelles persones que
estigueren presents en la vida de la cantant, el que ha permès
disposar d’un munt d’enregistraments inèdits de la
seva vida. Les imatges monopolitzen el metratge, mentre
que lesmés de 100 entrevistes amb 80 persones que va fer
Kapadia il·lustren en off el que veiem en pantalla.
Segons Kapadia, «la vida d’Amy va ser infeliç i mancada
d’amor. Hi havia molta obscuritat al seu voltant, un aspecte
que es reflecteix en la manera com ella s’expressava». Després
d’haver investigat el tema a fons, el realitzador té la seva
pròpia teoria sobre la vida desenfrenada que la cantant va
decidir portar en els seus darrers anys: «Era més que res un
toc d’atenció. Estava demanant a crits que algú premés el botó
d’stop». Kapadia conclou lamentant que «durant molt de
temps, tothom va prendre’s a la lleugera els excessos d’una
nena gran que, en realitat, patia una malaltia mental».





dimarts 27 d’octubre de 2015


J. C. Chandor. Estats Units, 2014
amb: Oscar Isaac, Jessica Chastain, David Oyelowo,
Alessandro Nivola i Albert Brooks
VO en anglèa amb subtítols en castellà. 124 minuts

Conta la història d’AbelMorales, un ciutadà nord-americà
de nou encuny, ambiciós i tanmateix honest, que farà el
que calgui per protegir la seva família i el seu creixent negoci.
Bo i que per aconseguir tancar l’acord de la seva vida,
hagi de deixar pel camí la seva integritat i els seus principis.
«Barrejant el thriller cuit a foc lent, l’estampa conjugal sense
floritures i el drama social a mig camí entre la temptació ideològica
i el més pur i destrempat realisme, resulta sorprenent
contemplar el talent d’aquest director. Sobretot, a l’hora de
plasmar en forma narrativa algunes de les paradoxes i desajustaments
que impliquen viure, i de retruc sobreviure i intentar
prosperar, dins d’un sistema ple de trampes morals, falsedats
assumides i bones intencions que condueixen a l’abisme.
Es tracta d’un llargmetratge que potser no aporti cap lectura
nova o original sobre la corrupció (del poder i també ciutadana),
els ideals frustrats i l’elevat cost de certs miratges històrics
(el somni americà, l’estat del benestar…), però sí que pot servir
de toc d’atenció per a aquells que encara dubten si paga la
pena seguir lluitant.»

TRÀILER                                         FOTOGRAMAS