HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre



dimarts 5 d’abril de 2016


Xavier Dolan. Canadà, 2014
amb: Anne Dorval, Suzanne Clément i Antoine Olivier Pilon
VO en francès amb subtítols en castellà. 134 minuts

Una vídua ha de fer-se càrrec del seu problemàtic fill de
15 anys que pateix un trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat.
Mare i fill s’esforcen per encaixar i dur la seva
obligada convivència el millor possible. L’arribada de Kyla,
una nova veïna, els marcarà. Junts trobaran un nou equilibri
i recobraran l’esperança.
«Des de la meva primera pel·lícula he parlat molt de l’amor. He
parlat de l’adolescència, de la inadaptació, de la transexualitat.
He parlat de Jackson Pollock i dels 90, de l’alienació i l’homofòbia.
He parlat també d’internats, de la paraula “especial” i de
la síndrome d’Estocolm. Però hi hauria d’haver un sol tema que
hauria de conèixer més que ningú, un que m’inspirés de forma
incondicional i que m’agradés més que qualsevol altre, i aquest
és sens dubte la meva mare. Quan dic la meva mare, em refereixo
a la figura que representa.
Perquè és ella a la que sempre torno. És ella a la que vull veure
guanyar totes les batalles, per qui vull inventar problemes per
veure com els resol, és ella a través de qui em faig totes les preguntes,
a qui vull sentir cridar quan ningú no diu res, és ella qui
vull que tingui raó quan tots ens equivoquem, és ella qui tindrà
sempre la darrera paraula no importa sobre què…»

TRÀILER                                              XAVIER DOLAN

L’horari de projecció d’aquest film serà:
17.00, 19.20 i 21.50 h.


dimarts 12 d’abril de 2016

Eskil Vogt. Noruega, 2014
amb: Ellen Dorrit Petersen, Henrik Rafaelsen, Vera Vitali i
Marius Kolbenstvedt
VO en noruec amb subtítols en castellà. 96 minuts

Després de perdre la vista, l’Ingrid gairebé no surt mai de
casa. Encara recorda com és el món on vivia, però les
imatges que abans eren molt nítides comencen a ser substituïdes
per visions cada cop més borroses. L’Ingrid sospita
que el seumarit Morten no sempre va a la feina quan s’acomiada
d’ella. No es quedarà en el pis per observar-la d’amagat?
I quan diu que escriu correus electrònics per l’oficina,
no estarà en realitat xatejant amb la seva amant?
Morten i Einar eren companys i amics a la universitat, a tots
dos els apassionava el cinema i la música. Però ara, Einar ha
deixat enrere les seves passions i prefereix sumir-se en el
món del porno online i espiar la seva atractiva veïna Elin, una
sueca que viu a l’altre costat del carrer. Elin es va quedar
sense un sol amic en divorciar-se i la seva única companyia
és la seva filla de deu anys.
«L’ús del so i l’enquadrament aconsegueixen destil·lar formalment
la nova mirada de l’aïllada heroïna, reclosa en una llar
molt codificada, però lliurada a una imaginació inabordable.
Blind parla de la ceguesa, però també de soledats, malenconies
sentimentals i processos creatius reformats com eines per alliberar
fantasies i curar pors inconscients.
El film barreja situacions dures amb d’altres de més lleugeres i es
mostra especialment interessat en explorar la sexualitat de les
persones cegues.»

TRÀILER                                               FOTOGRAMAS



dimarts 19 d’abril de 2016

François Ozon. França, 2014
amb: Romain Duris, Anaïs Demoustier i Raphaël Personnaz
VO en francès amb subtítols en castellà. 106 minuts

Després de guanyar la Concha de Oro en el Festival de Cinema
de Sant Sebastià per la seva pel·lícula En la casa i el
premi Otra mirada de TVE per Joven y bonita, François
Ozon presenta Una nueva amiga, un divertit relat “almodovarià”
centrat en l’amormés enllà de lamort, on la presència
de la dona i la recerca de la identitat sexual queden
patents un cop més com a trets indiscutibles del seu estil.
Enmorir la seva millor amiga, Claire cau en una profunda
depressió, però una sorprenent descoberta al voltant del
marit de l’amiga li retornarà les ganes de viure.
«Millor gai que transvestit», diu el personatge de Claire en
un moment determinat del film. «La pel·lícula tracta sobretot
de la llibertat, de la tolerància i de l’acceptació de l’altre
malgrat la diferència. Així que penso que sí que és necessari
continuar fent pel·lícules diguem-ne “reivindicatives”, perquè
en un moment de crisi econòmica i social com el que estem
vivint, la gent té tendència a tornar a valors molt tradicionals i
aferrar-se a ells. A més, a França, el procés d’escriptura de la
pel·lícula va coincidir amb el debat sobre el matrimoni gai i de
sobte sortiren al carrer persones molt tradicionals que estaven
en contra de gent que l’única cosa que pretenia era ser igual
que els altres».

TRÀILER                                      FRANÇOIS OZON



dimarts 26 d’abril de 2016

Todd Haynes. Estats Units, 2015
amb: Cate Blanchett, Rooney Mara, Kyle Chandler i Jake Lacy
VO en anglès amb subtítols en castellà. 118 minuts

ToddHaynes s’ha plantejat l’adaptació al cinema de Carol,
la novel·la de Patricia Highsmith, com un exercici de perspectives,
de punts de vista canviants entre les dues protagonistes,
la Carol del títol, dama de l’alta societat novaiorquesa
dels cinquanta i mare de família, i Therese, jove
dependenta d’una botiga de joguines. És en aquest escenari
on creuen mirades per primer cop, donant peu a una
història d’amor tan apassionada (en especial, per la fascinació
que senten l’una per l’altra) com prohibida, i que
Haynes s’encarrega d’explicar amb paciència, de forma dilatada,
donant temps als personatges —i també als espectadors—
de descobrir els seus mons interiors. Carol està
infeliçment casada. Therese té xicot, però no sap ben bé
per què està amb ell. I, de fons, una societat hermètica i
moralista que castiga els seus actes “obscens”. Una idea
d’obscenitat que el film empra de forma dramàtica (Carol,
en ple procés de divorci, pot perdre la custòdia de la seva
filla, quan el marit, abatut, ja és conscient de la veritable
sexualitat de la seva esposa), però gens pamfletària.
Carol no és un film de denúncia, és un relat d’amor entre
dues persones, però Haynes compon de forma hàbil un
fresc visual en què allò humà, allò social i, fins i tot, allò
polític —som als EUA de mitjans del segle XX, els del
creixement econòmic lligat a l’augment de la desigualtat
de classes— hi conflueixen sense forçar situacions.

TRÀILER                                                BUTXACA