HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre


dimarts 7 de febrer de 2017


Paul Weitz. Estats Units, 2015
amb: Lily Tomlin, Julie Garner, Marcia Gay Harden, Judy Greer I Sam Elliott
VO en anglès amb subtítols en castellà. 79 minuts

Narra un dia en la vida d’Elle que comença amb un trencament amb la seva companya sentimental, Olive, i continua amb la inesperada visita de la seva neta, Sage, que li demana ajut per a poder avortar i necessita una suma de diners que cap de les dues té i que hauran de buscar durant aquell dia. Així Weitz construeix un relat sobre la dona a partir de tres generacions diferents –àvia, mare i néta—en què la idea principal al voltant de la qual gravita la història podria ser què significa ser dona avui per a cadascuna d’elles, atenent a què els contextos socials dels que sorgeix la seva educació són força diferents.
Evidentment, predominarà el retrat d’Elle, una professora de literatura amb aspiracions artístiques que mai no arribaran a quallar del tot i que representa a la perfecció la generació de Woodstock, aquella que va veure com l’ansiada revolució mai no va arribar i, a més, hagueren de ser testimonis de la convulsa dècada dels setanta que va donar pas a una dècada encara més fosca, la dels vuitanta. Un bagatge que ha convertit Elle en el que és, però que no dubta en ajudar la seva néta per aconseguir els diners necessaris per l’avortament.
Bo i que popera a la road movie pel desplaçament constant de les seves dues protagonistes, la pel·lícula de Weitz aposta pel relat íntim però allunyat de qualsevol connotació en excés sentimental. Amb uns diàlegs brillants que oscil·len entre la comèdia i el drama, donant com a resultat una tragicomèdia gens afectada i bastant incisiva.




dimarts 14 de febrer de 2017


Edoardo Falcone. Itàlia, 2015
amb: Marco Giallini, Alessandro Gasman, Ilaria Spada, Edoardo Pesce, Enrico Oetiker i Laura Morante
VO en italià amb subtítols en castellà. 87 minuts

Tommaso és un cardiòleg respectat, un pèl autoritari, ateu convençut i lliberal. Com a bon italià, la seva família és molt important per a ell i està especialment orgullós del seu fill petit, un brillant estudiant de medicina disposat a seguir les seves passes. Tanmateix, el jove té nous plans i revoluciona la família amb una inesperada notícia: vol fer-se capellà.
<<Volia fer una pel·lícula que expliqués en forma de comèdia i sàtira irreverent la realitat que ens envolta. Des de sempre m’ha apassionat la comèdia clàssica italiana. Per a mi, Monicelli, Risi, Germi i Scola són una referència imprescindible. Per això buscava una idea diferent que no fos la típica comèdia romàntica ni tampoc la típica pel·lícula còmica de farsa i caricatura. La idea inicial se’m va acudir mirant el meu voltant. Conec moltes persones que presumeixen d’obertes, democràtiques i lliberals però que, en realitat, són totalment incapaços de debatre sobre un tema, amb la qual cosa demostren ser exactament el contrari d’allò del que estan orgullosos. Així és Tommaso, un metge presumit i ufanós que es veurà obligat a engegar a dida la seva vida i les seves creences quan coneix Don Pietro, un capellà molt peculiar. Quant a la resta de personatges, Carla, la dona de Tommaso, és una pija infeliç i frustrada que ofega les seves penes en alcohol. Bianca és la seva filla gran, una imbècil adorable, i Andrea és el fill predilecte de Tommaso, tot i que també la seva gran desil·lusió.>>

TRÀILER                                       EDOARDO FALCONE



dimarts 21 de febrer de 2017


Stéphane Brizé. França, 2015
amb: Vincent Lindon, Yves Ory, Karine de Mirbeck, Matthieu Schaller i Xavier Mathieu
VO en francès amb subtítols en castellà. 93 minuts

Als 51 anys, després de passar 20 mesos a l’atur, Thierry troba una feina que no triga a enfrontar-lo a un dilema moral: per evitar que l’acomiadin, ha d’acceptar-ho tot?
<<Les meves pel·lícules sempre havien estat intimistes, mai no feien referència a l’home i al seu entorn social. El següent pas era observar la brutalitat dels mecanismes i dels intercanvis que regulen el nostre món a través d’un individu sotmès a una situació precària i enfrontat a la violència de la societat. Vaig escriure el guió amb Olivier Gorce. La seva anàlisi i la seva mirada sobre la temàtica social i política actual són summament pertinents. Va ser el company ideal per a aquest projecte.
Des que vàrem començar a escriure la història, de seguida vaig saber que es tractaria d’una pel·lícula rodada amb un equip restringit i amb actors no professionals, a excepció de Vincent Lindon. Hi ha nombrosos papers que corresponen a una funció determinada: els guardes de seguretat, la banquera, els funcionaris de l’Oficina d’ocupació, les caixeres, etc. Coralie Amédéo, la direcotra de repartiment, va començar cercant persones que realitzessin el mateix paper en la seva vida diària. La majoraia em va deixar atònit. Dubto que sàpiguen fer el que fa un actor, però crec que no hi ha un sol actor que pugui fer allò que fan ells. És al·lucinant veure arribar persones anònimes davant d’un realitzador i una directora de càstings als que no coneixen de res i ser capaços d’imposar amb autoritat absoluta una veritat forta i brutal.>>

TRÀILER                                                STÉPHANE BRIZÉ



dimarts 28 de febrer de 2017


Hany Abu-Assad. Palestina, 2015
amb: Tawfeek Barhom, Qais Atallah, Hiba Atallah, Ahmad Qassim i Abdelkarim Abu Baraka
VO en àrab amb subtítols en castellà. 100 minuts

Mohammad és un noi de Baza que somia amb ser cantant i actuar un dia en el teatre de l’òpera d’el Caire. Al costat de la seva germana i uns amics munta un grup amateur i amb molta constància acosegueix escapar de la presó que és Gaza i arribar a les audicions que se celebren al Caire per a Arab Idol, el popular concurs de talents de televisió. Mohammad emprèn d’aquesta manera el viatge més emocionant de la seva vida, però a mesura que arriba a la final de la competició, haurà d’afrontar les seves pròpies pors i assumir el control del seu destí per aportar esperança i felicitat a tota una regió.
<<La història de Mohammad Assaf és d’aquelles que semblen massa extraordinàries per ser reals. Amb 23 anys, aquest jove palestí va sortir de Gaza rumb al Caire per provar fortuna en el talent show Arab Idol. Quan va arribar, les proves ja estaven tancades. Va saltar una tanca per colar-se en l’hotel on es feia el càsting i es va posr a cantar. Una candidata, en sentir la seva veu, li va cedir la seva plaça. <Sé que jo no guanyaré, però tu si que podries>, li va dir. En la final va cantar Ali al-kufiyya, un himne nacionalista, per reclamar la unió entre les dues principals faccions palestines: Hamas i Fatah. El seu triomf fou el de tot un poble, i el seu gest fou reconegut per l’ONU, que el va nomenar ambaixador de bona voluntat.>>

TRÀILER                                                FOTOGRAMAS