HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre


dimarts 4 de juliol de 2017

TODOS QUEREMOS ALGO
(EVERYBODY WANTS SOME!!)
Richard Linklater. Estats Units, 2016
amb: Blake Jenner, Glenn Powell, Zoey Dutch, Wyatt Russell i
Ryan Guzmán
VO en anglès amb subtítols en castellà. 116 minuts

Comença allà on acaba Boyhood. Captura un moment concret
de la vida d’una colla de joves, des de l’experiència i la
maduresa que atorga el pas del temps. I ho fa sense remordiment
de certes actituds ni, molt menys, nostàlgia o malenconia.
Reprodueix les coses com sens dubte foren.
El realitzador de Boyhood (Momentos de una vida, 2014) condensa
aquí el temps a partir de situacions secundàries, lleugeres,
aèries, que fan avançar la trama cap a punts indeterminats.
Té un inici i un desenllaç, però podria prescindir dels
dos conceptes i fluir indeterminadament. Hi ha uns personatges
concrets, uns principals i altres secundaris, i un espai
compartit: les festes, els embolics sentimentals, les necessitats
sexuals i els entrenaments de l’equip de beisbol al que
pertanyen els protagonistes. Però hom té la sensació que tot
això no és més que el preàmbul del que els espera quan comencin
els estudis universitaris: el camí cap a la maduresa.
Els personatges parlen poc sobre què volen estudiar o què
volen ser de grans. Només volen entrenar, beure, anar de
festa i cardar. Només hi ha un cas aïllat entre tots, el de Jake
i Beverly, que sustenen la seva relació en l’aprenentatge
emocional més que en el desig físic.

TRÀILER                                        DIRIGIDO



dimarts 11 de juliol de 2017



Mia Hansen-Løve. França, 2016
amb: Isabelle Huppert, André Marcon, Roman Kolinka,
Edith Scob i Sarah Le Picard
VO en francès amb subtítols en castellà. 102 minuts

Nathalie ensenya Filosofia en un institut de París. La seva
feina l’apassiona i gaudeix amb la reflexió. Casada i amb dos
fills, divideix el seu temps entre la família, antics alumnes i
la seva mare, una dona molt possessiva. Un dia, el seu marit
li diu que la deixa per una altra dona. Nathalie es veurà obligada
a aplicar a la pràctica les seves teories sobre la llibertat
i a reinventar la seva vida.
Tota la pel·lícula funciona a base de pinzellades, tocs, suggeriments.
Així construeix Hansen-Løve l’itinerari del seu personatge.
Nathalie perd en poc temps la seva mare (mor), la
seva filla (es casa i té un nadó), el seu fill petit (s’independitza),
el seu marit (la deixa per una altra dona) i bona
part del seu bagatge professional, ja que l’editorial no li renova
el contracte d’una col·lecció destinada a divulgar la Filosofia
entre els més joves. Cap a la fi de la pel·lícula, Nathalie
li confessa a Fabien, el seu alumne preferit, que està sola;
però enseguida recalca que està en total llibertat.
Nathalie supera amb gran fermesa tots els obstacles que el
temps decideix presentar-li en la maduresa; només deixa
anar unes llàgrimes pel record de la infantesa dels seus fills
o per la casa de Bretanya a la que mai més no tornarà.

TRÀILER                                      DIRIGIDO


dimarts 18 de juliol de 2017


Jeff Nichols. Estats Units, 2016
amb: Joel Edgerton, Ruth Negga, Michael Shannon,
Marton Csokas, Nick Kroll i Terri Abney
VO en anglès amb subtítols en castellà. 123 minuts

Richard és un home blanc que ha estat condemnat a un
any de presó per haver-se casat amb Mildred Loving, una
dona de color. La sentència de presó quedarà suspesa si
l’enamorada parella abandona l’estat de Virginia, per la
qual cosa Richard i Mildred passaran els següents nou
anys de la seva vida intentant retornar a casa seva i començant
una inacabable batalla en els jutjats per mirar de
legalitzar la seva situació.
El cineasta d’Arkansas sempre ha tingut un do especial per
capturar l’essència bucòlica de l’Amèrica rural, l’Amèrica
abandonada pel progrés i la civilització però que segueix
essent fonamental per entendre una determinada forma
de vida. La contraposició formal que realitza el director
dels ambients urbans enfront dels paratges malenconiosos
de Virginia no és només un recurs narratiu, sinó també una
declaració d’intencions. La simplicitat del camp i de
l’Amèrica que representa és l’únic paisatge on la parella
pot sentir-se lliure. Richard procedeix d’un extracte humil
on els lligams socials o econòmics no existeixen i pot moure’s
sense cap mena d’obligacions morals o restriccions
socials envers els seus veïns de color, en contraposició
amb la suposada societat més civilitzada i avançada, on
predominen els prejudicis i el racisme.

TRÀILER                                    DIRIGIDO



dimarts 25 de juliol de 2017


François Ozon. França/Alemanya, 2016
amb: Pierre Niney, Paula Beer, Ernst Stötzner, Marie Gruber,
Anton von Lucke i Cyrielle Clair
VO en alemany i francès amb subtítols en castellà. 113 minuts

En una petita ciutat alemanya després de la I GuerraMundial,
Anna va cada dia al cementiri per lamentar la pèrdua
del seu promès Frantz, mort en una batalla a França. Un
dia es troba amb Adrien, un jove francès que ha anat a
dipositar flors en la tomba de Frantz. La seva presència en
un país que acaba de perdre la guerra desperta passions
confrontades.
«De l’obra escrita per Maurice Rostand em va agradar molt la
imatge d’un soldat francès que deixa flors a la tomba de l’enemic.
Vaig començar a treballar sobre això, i vaig descobrir la
pel·lícula de Lubitsch que va adaptar la peça teatral a Remordimiento.
Ho vaig deixar, no tenia sentit fer-la després d’ell.
Però vaig veure que tant l’obra com el film tenien el punt de
vista del jove francès, i a mi m’interessava més el dels perdedors:
el dels alemanys. Així que m’hi vaig posar de nou.
»Crec que aquesta història té abundants punts de contacte amb
el que s’esdevé avui: es parla de la desconfiança davant del
desconegut, del retorn a les fronteres i de la por a l’emigrant.
No es parla de l’actualitat de forma directa, però sí crec que
ajuda a comprendre el present i aspectes com el Brexit o l’èxit
dels partits polítics xenòfobs.»

TRÀILER                                   FRANÇOIS OZON



dimarts 6 de juny de 2017


Jay Roach. Estats Units, 2015
amb: Bryan Cranston, Diane Lane, Helen Mirren,
John Goodman i Elle Fanning
VO en anglès amb subtítols en castellà. 124 minuts

La cacera de bruixes del senador McCarthy començava a
mostrar els seus efectes entre els cercles més progressistes
de Hollywood. En el cim de la seva carrera, el guionista Dalton
Trumbo es veurà obligat de sobte a gestionar la seva
supervivència en els marges de la indústria.
Hi va haver un temps en què Hollywood va ser un inclement
territori de cacera controlat amb mirada paranoica per
aquell Comitè d’Activitats Antimericanes que va fomentar
delacions i va gestionar destruccions personals i professionals.
Sota el mccarthysme, la Meca del Cine va centrar el
punt de mira d’una cacera de bruixes que va posar en quarantena
la llibertat d’expressió. Un dels més cèlebres represaliats
durant aquells anys foscos va ser el guionista Dalton
Trumbo, condemnat a la invisibilitat, però que, igual que
d’altres professionals de la màquina d’escriure, va poder seguir
treballant a l’ombra recorrent a la figura de testaferros
que van signar els seus guions per ell.
A Trumbo, Bryan Cranston es col·loca en la pell d’aquell defensor
de la independència de pensament que va veure com
un altre recollia l’Oscar que li corresponia per Vacaciones en
Roma (William Wyler, 1953) i que, finalment, gràcies a la
valentia de Kirk Douglas, va poder exclamar un jo sóc Dalton
Trumbo! que va sonar tan contundent com el jo sóc Espartac!
que ell mateix havia teclejat.

TRÀILER                                   FOTOGRAMAS



dimarts 13 de juny de 2017

Kent Jones. França/Estats Units, 2015
amb: Martin Scorsese, Wes Anderson, David Fincher,
Richard Linklater, Peter Bogdanovich…
VO en anglès amb subtítols en castellà. 80 minuts

Mig segle després de la publicació de El cine segons Hitchcock
de François Truffaut, el director Kent Jones convida els millors
realitzadors del nostre temps per compartir els seus
pensaments sobre el perdurable llegat i el geni delmestre del
suspens Alfred Hitchcock.
El llibre suposa la primera entrevista que un jove director fa
a un cineasta veterà de 63 anys en aquell moment, a qui,
malgrat l’èxit que han obtingut algunes de les seves pel·lícules,
una part de la crítica el segueix considerant com un director
que fa pel·lícules per “passar l’estona”.
Tanmateix, des dels temps en la revista Cahiers du cinéma,
Truffaut i els seus companys, molt abans d’esdevenir els enfants
terribles de la Nouvelle Vague, havien defensat amb
energia la figura d’Alfred Hitchcock com a autor, del qual
sempre pensaren que, sota el seu fi sentit de l’humor i la seva
aparença de bon jan, s’amagava en realitat un gran creador.
Partint d’aquella entrevista, el documental examina des
d’una perspectiva actual les estrategies narratives del mestre
britànic, reunint diversos cineastes consagrats que van analitzant
les claus de l’estil deHitchcock: els recursos narratius,
l’ús del temps, la funció dramàtica de l’espai, la seva concepció
visual, l’articulació dels objectes dins del pla, la seva noció
sobre el suspens o el treball amb els intèrprets.

TRÀILER                                             DIRIGIDO



dimarts 20 de juny de 2017

Finlàndia/Alemanya/Canadà/Suècia, 2015
amb: Malin Buska, Sarah Gadon, Michael Nyqvist, Martina
Gedeck, Laura Birn i Patrick Bauchau
VO en anglès amb subtítols en castellà. 106 minuts

Enigmàtica, estimada pel seu pare que hamort a la guerra,
rebutjada per la seva mare i criada en una cort luterana
entre homes que pensen que no té una altra opció que
casar-se per tenir un hereu, la reina Cristina de Suècia es
veurà atrapada entre la passió i la raó.
Revolucionària, estudiosa de les arts i les ciències, amiga
de Descartes, lliurepensadora, precursora del moviment
feminista, en síntesi una dona europea políticament visionària,
Cristina era alhora inquieta, excèntrica i solitària,
i a la Cort tothom subestimava tant la seva ment brillant
com l’atracció que sentia per la comtessa Ebba Sparre.
El primer que fa Cristina en accedir al tron es posar fi a la
Guerra dels Trenta anys (1618-1648). En tot moment va
estar interessada en culturitzar un país molt endarrerit intel
·lectualment i també va decidir convertir-se al catolicisme,
abandonant la fe protestant, base religiosa del seu país
en una època marcada per la confrontació religiosa. Kaurismäki
pren tots aquests elements per construir una figura
revolucionària que es va enfrontar a tots els estaments per
modernitzar el país.




dimarts 27 de juny de 2017

Albert Serra. Catalunya/França/Portugal, 2016
amb: Jean Pierre-Léaud, Patrick d’Assumçao, Marc Susini,
Irène Silvagni i Bernard Belin
VO en francès amb subtítols en castellà. 102 minuts

Agost de 1715. Lluís XIV agonitza en el seu llit de mort
envoltat dels seus metges, que no saben què fer per aturar
la gangrena que progressa per la seva cama.
El film s’obre amb una seqüència en què el rei Lluís XIV es
troba passejant pel camp. És l’única seqüència que Serra
roda en exteriors. A partir de llavors, la pel·lícula transcorre
exclusivament al voltant del llit del rei, lloc des del qual
Serra mostrarà el procès de degradació física i mental del
protagonista. Això no obstant, no és un film sobre la descomposició
d’un rei, en sentit literal ni tampoc metafòric,
sinó que allò que veritablement interessa a Serra és mostrar
la incapacitat de tots aquells que l’envolten, especialment
els successius metges que porten el seu diari de salut,
per acceptar la inexorabilitat de l’arribada de la mort.
D’aquesta forma, el film es construeix a partir de lamirada
de tots aquests personatges i del temps que comporta
aquesta forma de mirar.
La mort de Lluís XIV és un filmquemostra un cineasta amb
un gran sentit de la posada en escena i un gust per la bellesa
de tot el que es troba en l’enquadrament. Els enquadraments
on apareix Jean-Pierre Léaud en el llit de mort
del seu personatge prenen un impuls extraordinari. No només
es tracta d’assistir a l’agonia del rei Lluís XIV, sinó
d’immortalitzar tots dos, personatge i actor.