dimarts 4 de desembre de 2018

BUENOS VECINOS

(UNDIR TRÉNU)

Hafsteinn Gunnar Sigurdsson. Islàndia, 2017

amb: Steinbór Hroar Steinbórsson, Siguröur Sigurjónsson i

Lára Jóhanna Jónsdóttir

VO en islandès amb subtítols en castellà. 89 minuts

Podria ser catalogada com la versió punk dels serials televisius

i posa en el centre de la història la crisi conjugal d’una

parella jove i l’enfrontament salvatge entre dos matrimonis

de mitjana edat que viuen en cases adossades. El film, profundament

provocador, acaba llençant una reflexió que fa

por per la veritat intrínseca que posseeix: moltes vegades

som nosaltres els que ens provoquem les desgràcies. Una

tesi que es podria aplicar a la majoria de personatges

d’aquest caramel enverinat islandès.

ARA

No és la comèdia més refrescant de l’estiu, però sí una sòrdida

història força inquietant que, d’alguna manera, sembla

oferir una morbosa instantània dels mals d’Europa.

El realitzador filma els seus personatges com si els estigués

assetjant i aprofita cada escena per deixar en l’aire l’evidència

d’un profund neguit o d’una molt interioritzada insatisfacció.

Una pel·lícula poblada de monstres versemblants i

quotidians, on destaca la transformació del rostre d’un personatge

en descobrir la crueltat manifesta de la seva esposa.

El que fa després aquell personatge deixa clar que el cineasta

no conserva massa fe en l’ésser humà.

EL PAÍS

TRÀILER

dimarts 11 de desembre de 2018

SIEMPRE JUNTOS (BENZINHO)

Gustavo Pizzi. Brasil, 2018

amb: Karine Teles, Otávio Müler i Adriana Esteves

VO en portuguès amb subtítols en castellà. 95 minuts

A Siempre juntos, la Irene, mare de quatre fills, ha d’assumir

que el gran deixa la casa per a continuar la seva carrera esportiva

a Alemanya. El pare ho veu com un pas natural en la

trajectòria del noi. A la Irene se li trenca tot per dins.

La Irene és el pal de paller d’aquesta família que tira endavant

gràcies sobretot a la seva empenta en un moment en

què fallen els ingressos i la casa cau a trossos. Siempre juntos

demostra que una comèdia dramàtica familiar no ha de ser

pas carrinclona, ans al contrari. Malgrat les moltes vicissituds,

el film celebra el suport mutu i la calidesa festiva—una

mica caòtica— d’aquest nucli familiar. I sobretot, la figura de

la mater amatissima i treballadora que encarna Teles.

ARA

Siempre juntos és la vida mateixa: les seves penalitats, la seva

espontaneïtat, els seus esclats de ràbia, de rialles i de plors.

I el realitzador brasiler ho filma amb naturalitat i bon gust,

cedint tot el protagonisme als membres d’una família en

ebullició: la mare a qui se li cau el món a sobre quan el nen

dels seus ulls se’n va a triomfar a l’altre costat del món; el

pare a qui la seva feina com a propietari d’una petita papereria

no li augura un gran futur; la germana petita que, fugint

dels maltractaments del seu marit, ha acabat instal·lada amb

el seu fill petit en una llar on ja hi ha tres criatures més i un

feliç oceà de desesperació capaç d’ofegar qualsevol.

EL PAÍS

TRÀILER

dimarts 18 de desembre de 2018

HAPPY END

Michael Haneke. França/Àustria, 2018

amb: Isabelle Huppert, Jean-Louis Trintignant i

Mathieu Kassowitz

VO en francès amb subtítols en castellà. 107 minuts

Happy end penetra en les interioritats d’una família degudament

burgesa que viu a prop de Calais, totalment aliena

a res que no sigui ella mateixa. Des del capdamunt, el patriarca

contempla l’enfonsament general. Des de baix de

tot, la neta petita observa l’esdevenir rigorosament absurd

de tot plegat. A un costat, la filla sense escarafalls comanda

amb mà de ferro el negoci familiar mentre el fill metge

s’entrega a una doble vida. A l’altre costat, els criats marroquins

i l’altre net, que ha perdut el nord… I en mig nosaltres,

contemplant despistats el ritual cruel en què Haneke

ha convertit el seu cinema. El resultat és una pel·lícula

freda i abstracta com una riallada lúgubre sobre la fi de tot.

La pel·lícula toca bona part dels temes que han acompanyat

el realitzador austríac al llarg de la seva trajectòria.

Novament, com a Caché, unmisteri abstracte activa elmecanisme

d’un sentiment molt proper a la culpa. Una altra

vegada, com a Funny games, la violència és retratada de

forma intranscendent. De la mateixa manera que a La pianista,

el cos de la dona és ofert en sacrifici i com passa a

La cinta blanca, la infantesa és utilitzada com a víctima. I

sobretot, igual que esdevé a Amor, la mort, únicament la

mort, és utilitzada coma epíleg irònic d’una fi anunciada…

i dissortadament feliç. És com la riallada que se sent de

sobte en un funeral.

EL MUNDO

TRÀILER

dimarts 6 de novembre de 2018

MADRE SOLO HAY UNA

(MÃE SÓ HÁ UMA)

Anna Muylaert. Brasil, 2016

amb Naomi Nero, Daniel Botelho, Dani Nefussi,

Matheus Nachtergaele, Lais Dias i Luciana Paes

VO en portuguès amb subtítols en castellà. 82 minuts

Pierre té 17 anys i està definint la seva personalitat. Des que

el seu pare va morir, la seva mare ha tingut cura d’ell i de la

seva germana de forma exemplar. Però tot canvia quan es

descobreix que va ser robat de l’hospital quan acabava de

néixer. Aquella mateixa nit la seva mare és detinguda i el

món de Pierre s’ensorra.

Ara Pierre s’enfronta al repte d’acostumar-se a viure amb la

seva veritable família. Una llar nova, un germà nou i fins i tot

un nom nou: Felipe. Els seus pares biològics, Gloria i Ma-

teus, han trigat 17 anys en trobar-lo i volen recuperar els

anys perduts a tota costa, obligant Felipe a adaptar-se als

ideals de la seva vida acomodada. Tanmateix, el fill acabat

d’arribar té plantejada la vida de manera molt diferent.

«El punt de partida de l’argument de Madre solo hay una és el

d’un cas molt famós al Brasil. El personatge de la primera mare

s’ha fer servir fins i tot en culebrots, però ningú no ha parlat real-

ment de la situació del fill. Per això volia desenvolupar aquesta

situació, perquè vaig pensar que, de manera simbòlica, cada fill

canvia de mare i de família quan s’arriba a l’adolescència i co-

mencen a manifestar-se nous aspectes de la seva personalitat.»

TRÀILER                                            ANNA MUYLAERT

 

dimarts 13 de novembre de 2018

DÉJATE LLEVAR

(LASCIATI ANDARE)

Francesco Amato. Itàlia, 2017

amb: Toni Servillo, Verónica Echegui, Carla Signoris i

Luca Marinelli

VO en italià amb subtítols en castellà. 102 minuts

El Dr. Elia Venezia és un rígid psicoanalista amb una exis-

tència plàcida i previsible. Elia està separat de Giovanna (de

qui encara n’està enamorat i tenen un fill en comú). Per a

més inri, són veïns.

Elia viu una vida confortable fins que un dia és alertat pel seu

metge i es veu obligat a canviar la dieta i a practicar exercici

diari. És aleshores quan el rumb d’Elia canviarà radicalment

en conèixer Claudia, una jove entrenadora personal més

preocupada pel culte al cos que de la ment.

L’energia i l’espontaneïtat de Claudia condueixen Elia a ex-

perimentar un grapat de situacions exagerades a la ciutat de

Roma. Aquesta injecció de vitalitat farà que Elia es replante-

gi la seva existència i vegi la vida d’una forma diferent.

«Una gran Verónica Echegui, al més pur estil de Katharine Hep-

burn de La fiera de mi niña (Howard Hawks, 1938), desmanega

l’ordenada vida d’aquest psicoanalista que necessitava, amb ur-

gència!, algú que detectés els seus defectes, entre ells, la racaneria,

la gelosia i la manca d’empatia.»

TRÀILER                                               FOTOGRAMAS

També es projectarà dilluns 12 de novembre

en 2 sessions: 17:00 i 19:00.

dimarts 20 de novembre de 2018

ALGO CELOSA (JALOUSE)

David i Stéphane Foenkinos. França, 2017

amb: Karin Viard, Dara Tombroff, Anne Dorval i

Thibault de Montalembert

VO en francès amb subtítols en castellà. 107 minuts

Pel·lícula sobre una professora d’Humanitats amargada

perquè a tothom sembla anar-li bé excepte a ella, gelosa

de la seva filla, de la seva millor amiga, d’una jove com-

panya que s’acaba d’incorporar a l’institut i de totes aque-

lles persones que es creuen en el seu camí.

Moguda per una enveja compulsiva, Nathalie es veu im-

pulsada a sabotejar les vides d’aquells que l’envolten.

Gràcies exclusivament a Karin Viard, que torna a demos-

trar el seu impecable sentit del ritme còmic, els Foenkinos

aconsegueixen que comportaments inquietants resultin

sovint graciosos, malgrat que, en realitat, amb ells sem-

blen legitimar el clixé misogin segons el qual la crisi dels

50 converteix la dona en una neuròtica amargada.

Els realitzadors es mostren hàbils en el traç de la protago-

nista, de les seves neures, mesquineses i excessos diver-

sos. Injecten al relat la força còmica que permet uns

quants somriures i alguna que altra rialla i se’ls en va la mà

fins als excesos dramàtics en el darrer terç de la pel·lícula.

TRÀILER                                  

També es projectarà dilluns 19 de novembre

en 2 sessions: 17:00 i 19:00.

dimarts 27 de novembre de 2018

EN LA SOMBRA

(AUS DEM NICHTS)

Fatih Akin. Alemanya, 2017

amb: Diane Kruger, Denis Moschitto, Johannes Krisch,

Samia Chancrin i Numan Acar

VO en alemany amb subtítols en castellà. 106 minuts

Sense renunciar a alguns dels temes habituals de la seva

filmografia, el realitzador turcoalemany dona un gir inte-

ressant a la seva carrera en aquesta pel·lícula. En ella, l’ac-

triu Diane Kruger interpreta una dona que perd el seu ma-

rit (un expresidiari i per a molts sospitós encara de realitzar

narcotràfic) i el seu fill en un atemptat amb bomba de fa-

bricació casolana en el barri turc d’Hamburg: cinema de

judicis clàssic amb la peculiaritat que la principal testimoni

és la mare i l’esposa de les víctimes.

A la primera part, la que fa referència al dol, i la fractura de

Katja, la protagonista, amb el món més o menys feliç que

ha conegut, el tret característic és la pluja: l’hivern del seu

desencís i una cortina d’aigua que no afluixa. La segona

part transcorre a les dependències del tribunal on es cele-

bra el judici contra els dos neonazis acusats d’haver comés

l’atemptat. La tercera part, la de la venjança, és, contrària-

ment, lluminosa: l’acció queda emmarcada en la costa gre-

ga, amb el mar sempre de fons, bo i que la llum tardorenca

(o potser primaveral) no s’adigui amb el que amoïna la

protagonista.

TRÀILER                                             EL PAÍS

També es projectarà dilluns 26 de novembre

en 2 sessions: 17.00 i 19.00.

dimarts 2 d’octubre de 2018

THE FLORIDA PROJECT

Sean Baker. Estats Units, 2017

amb: Brooklynn Prince, Bria Vinaite i Willem Dafoe

VO en anglès amb subtítols en castellà. 105 minuts

Moonie somia amb anar a Disneylandia, però el més a prop

que ha estat del parc temàtic és el motel barat als afores

d’Orlando (Florida) en el que viu amb la seva mare Halley,

de 22 anys: el Magic Castle Motel. El més semblant que

Moonie té a un pare és Bobby, el gerent del motel. Halley ha

perdut la seva feina i una altra nena de la mateixa edat que

Moonie s’ha instal·lat almotel del costat. Promet ser un estiu

inoblidable.

«La clau del film és contemplar uns nens que viuen en la indigència

a pocs minuts de Disney World. Els motels barats dels afores

de les ciutats d’Estats Units són el darrer refugi per a les famílies

pobres abans de caure en la mendicitat. Han esdevingut indrets

d’addicció i criminalitat. A la meva pel·lícula, intento deixar de

banda el miserabilisme i em decanto pel vitalisme. M’agrada introduir

elements de comèdia quan afronto drames profunds i temes

seriosos.

Vaig descobrir a Instagram l’actriu Bria Vinaite, que encarna la

mare de Moonie. Em va cridar l’atenció la seva expressivitat, i

després vaig veure que tenia una química increïble amb la canalla.

Volia exaltar el colorit d’aquells motels atrotinats i capturar

la manera brillant que tenen els nens de veure les coses.»

TRÀILER                                         SEAN BAKER

Entrada: 2,90 €, amb motiu de la Festa del Cinema.

dimarts 9 d’octubre

ISLA DE PERROS (ISLE OF DOGS)

Wes Anderson. Estats Units, 2017. Animació (Stop-Motion)

amb les veus originals d’Scarlett Johansson, Bill Murray,

Tilda Swinton, Edward Norton i Frances McDormand

VO en anglès amb subtítols en castellà. 101 Minuts

Narra la història d’Atari Kobayashi, un nen de 12 anys

que viu sota la protecció del corrupte alcalde Kobayashi.

Quan totes les mascotes canines són desterrades a un

enorme abocador conegut com l’Illa de les Escombraries,

Atari creua el riu a bord del seu avió turbopropulsat

en busca d’Spots, el seu gos protector. Allí, amb la col·laboració

d’una colla de gossos amics, inicia un èpic viatge

que decidirà el destí de tota la província.

TRÀILER

dimarts 16 d’octubre

BARBARA

Mathieu Amalric. França, 2017

amb: Jeanne Balibar, Mathieu Amalric, Aurore Clément i

Grégoire Colin

VO en francès amb subtítols en castellà. 95 minuts

Fascinant retrat de la carismàtica cantant francesa Barbara,

que s’allunya del biopic tradicional i s’endinsa en la

coneguda tècnica del cinema dins del cinema per a, més

que mostrar la vida o la personalitat de l’artista, despullar

l’ànima d’una dona excèntrica, vividora, diva i absolutament

única.

«Ma plus belle histoire d’amour

c’est vous.»   BARBARA

TRÀILER                                        

dimarts 23 d’octubre

THE DISASTER ARTIST

James Franco. Estats Units, 2017

amb: James Franco, Dave Franco, Seth Rogen i Alison Brie

VO en anglès amb subtítols en castellà. 104 minuts

Transforma la tragicòmica història real de l’aspirant a cineasta

i fracassat desconegut de Hollywood, Tommy

Wiseau —un artista de passió sincera i mètodes qüestionables—

en una celebració d’amistat, expressió artística

i somnis perseguits davant les condicions més adverses.

Basada en el best-seller de Greg Sestero (The disaster artist:

My life inside The Room, the greatest bad movie ever

made), en el que es narra tot sobre la producció del clàssic

de culte de Tommy Wiseau, The Room.

TRÀILER