dimarts 6 de març de 2018

CINEMA ALEMANY

EN VOSE

OH, BOY

Jan Ole Gerster. Alemanya, 2012

amb: Tom Schilling, Friederieke Kempter, Marc Hosemann i

Katharina Schüttler

VO en alemany amb subtítols en castellà. 85 minuts

«Una òpera prima fresca, divertida i original que augura

una brillant trajectòria al seu creador. Una pel·lícula estèti-

ca nouvelle vague amb una fotografia en blanc i negre fas-

cinant i una sumptuosa banda sonora de jazz que acom-

panya el jove Tom Schilling —en el seu paper de Niko

Fischer— pels carrers d’un Berlín brillantment fotogènic.»

FOTOGRAMAS

«La pel·lícula de Jan Ole Gerster és senzilla quant a la for-

ma i de traç clar i no pretén aclaparar amb llargs discursos

sobre el pervenir: tan sols mostra i deixa llegir. Des de

qualsevol vessant resulta creïble i destil·la autenticitat. Oh,

boy descriu una contundent metàfora sobre la necessitat

de triar entre la utopia i la vida. Una història que barreja

eficaçment la comèdia amb el drama.»

EL ANTEPENÚLTIMO MOHICANO

TRÀILER

També es projectarà el dilluns 5 de març

en 2 sessions: 17.00 i 19.15 h.

dimarts 13 de març de 2018

INCERTA GLÒRIA

Agustí Villaronga. Catalunya, 2017

amb: Núria Prims, Marcel Borràs, Oriol Pla i Bruna Cusí

VO en català. 115 minuts

És evident que Incerta glòria és més a prop de Pa negre en la

trajectòria del realitzador Agustí Villaronga que de Tras el

cristal o El niño de la luna. Pa negre, segons la novel·la d’Emili

Teixidor, estava ambientada en els primers anys de la postguerra

i reinventava a la sevamanera el drama rural. L’acció

d’Incerta glòria, a partir de l’obra homònima de Joan Sales

publicada originàriament el 1956, passa al 1937 al front estratègic

d’Aragó, del qual es diu al relat que Franco el manté

en suspens perquè la guerra duri més.

Però tot i la diferència temporal, el to que utilitza Villaronga

és similar al de Pa negre i la guerra, doncs, hi té un papermés

secundari tot i que la història s’ambienta en plena guerra

civil: els bombardejos a Barcelona i a la zona aragonesa, les

trinxeres i la rivalitat entre bàndols es converteixen en una

mena de commutador que posa en marxa tota la resta.

Villaronga se sent còmode en aquest espai entre aquests

personatges, en els límits de la raó infectada per la violència.

A Incerta glòria hi ha elements morals i escènics que ens fan

pensar abans en un film de terror que en un drama rural: la

imatge del personatge de Núria Prims—que desplega el seu

arsenal d’ardits per enredar, seduir i obtenir el reconeixement

patrimonial, encara que no deixa de ser una supervivent

que lluita pel que considera seu—, vestida de negre dalt

de la muralla del castell; o els cossos momificats a l’església.

TRÀILER             EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

dimarts 20 de març de 2018

PAULA

Christian Schwochow. Alemanya, 2017

amb: Carla Juri, Albrecht Abraham, Roxane Duran,

Joel Basman i Stanley Weber

VO en alemany amb subtítols en castellà. 123 minuts

Alemanya, principis del segle xx. La jove i exuberant artista

Paula Becker està decidida a seguir les seves pròpies normes.

Als seus 24 anys rebutja les convencions establertes i explora

el seu estil únic, mentre floreix en la comunitat artística

de Worpswede, on entaula amistat amb l’artista Clara Westhoff

i el poeta Rainer Maria Rilke.

Quan es casa amb el també pintor Otto Modersohn, creu

haver trobat la seva ànima bessona creativa, però cinc anys

destinats a la vida domèstica enfonsen el seu esperit.

A la fi, es decideix a viatjar sola al bohemi París, on s’embarca

en un llarg i esperat període en què la seva imaginació

culmina i aconsegueix autorealitzar-se.

Durant la seva vida, Paul Cézanne fou un pintor ignorat per

la crítica i només reconegut com a mestre absolut per altres

artistes. Pitjor encara ho va tenir Paula Modersohn-Becker,

pintora alemanya de principis del segle xx amb una sensibilitat

bastant propera a la de Cézanne, qui, a més, va haver de

lluitar contra el rebuig que produïa, en un món dominat per

homes, l’existència d’una dona amb intenció de guanyar-se

la vida pintant quadres realment singulars i aliens als corrents del moment.

TRÀILER

dimarts 27 de març de 2018

LADY MACBETH

William Oldroyd. Gran Bretanya, 2017

amb: Florence Pugh, Cosmo Jarvis, Paul Hilton, Naomi Ackie

i Christopher Fairbank

VO en anglès amb subtítols en castellà. 89 minuts

El debutant William Oldroyd ha traslladat la novel·la del

rus Nikolaj Leskov, coetani de Tolstoj i Dostojevskij, Lady

Macbeth de Mtsensk, ambientada a la Rússia profunda, a la

ruralia britànica victoriana per reforçar, si cal, la contundència

del comportament transgressor d’una dona jove,

casada per imposició, davant les conservadores convencions

que la releguen a la categoria de submís objecte sexual.

La desconeguda Florence Pugh destil·la una notable

presència física que ressalta el caràcter desafiant d’aquesta

dona intuïtivament moderna per l’època, en un relat excepcionalment

contingut, de bellíssima austeritat formal.

Al conflicte classista, heretat del text original, la pel·lícula

n’hi afegeix un altre de caràcter racial, el que imprimeix al

relat un to més radical, en incloure alguns personatges negres,

entre ells el del jove amant de la protagonista, que

sembla ser que tenien una presència significativa en l’època

en determinades zones d’Anglaterra.

L’alè llunyà de la tragèdia de Shakespeare aviva la brasa

d’una insatisfacció apassionada que es desborda pels

plecs més sanguinaris en una recerca irreflexiva de llibertat,

una tragèdia que desemboca en paradoxal thriller, com

si es tractés d’un malson criminal que posés a prova l’empatia

i els escrúpols de l’espectador.

TRÀILER                                      METRÓPOLI

dimarts 6 de març de 2018

CINEMA ALEMANY

EN VOSE

OH, BOY

Jan Ole Gerster. Alemanya, 2012

amb: Tom Schilling, Friederieke Kempter, Marc Hosemann i

Katharina Schüttler

VO en alemany amb subtítols en castellà. 85 minuts

«Una òpera prima fresca, divertida i original que augura

una brillant trajectòria al seu creador. Una pel·lícula estèti-

ca nouvelle vague amb una fotografia en blanc i negre fas-

cinant i una sumptuosa banda sonora de jazz que acom-

panya el jove Tom Schilling —en el seu paper de Niko

Fischer— pels carrers d’un Berlín brillantment fotogènic.»

FOTOGRAMAS

«La pel·lícula de Jan Ole Gerster és senzilla quant a la for-

ma i de traç clar i no pretén aclaparar amb llargs discursos

sobre el pervenir: tan sols mostra i deixa llegir. Des de

qualsevol vessant resulta creïble i destil·la autenticitat. Oh,

boy descriu una contundent metàfora sobre la necessitat

de triar entre la utopia i la vida. Una història que barreja

eficaçment la comèdia amb el drama.»

EL ANTEPENÚLTIMO MOHICANO

TRÀILER

També es projectarà el dilluns 5 de març

en 2 sessions: 17.00 i 19.15 h.