HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

HORARIS SESSIONS DIMARTS DE NOVEMBRE I DESEMBRE
Descarrega't aquí el tríptic de novembre i desembre

dimarts 8 de maig de 2018


Yôji Yamada. Japó, 2016
amb: Isao Hashizume, Kazuko Yoshiyuki, Masahiko Nishimura
i Yui Natsukawa
VO en japonès amb subtítols en castellà. 108 minuts
El dia del seu aniversari, l’àvia d’una tradicional família de
Tòquio li demana al seu apàtic marit el divorci com a regal.
Aquesta revelació no tan sols sorprèn el seu incrèdul marit,
sinó també tota la família, els membres de la qual intentaran
dissuadir-la i evitar d’aquesta manera el desgavell familiar.
«La vida d’aquesta típica família nipona de classe mitjana canvia
quan arriba l’aniversari de l’àvia. El patriarca, un vell egoista
i rondinaire, es veu abocat a una plàcida retirada, jugant al golf
i prenent sake. Però quan la seva dona li confessa que el millor
regal que li podria fer seria concedir-li el divorci i li recita un
inacabable llistat de retrets, tot el seu pla se’n va en orris.
Yôji Yamada va reprendre el 2013 l’obra mestra del seu compatriota
Yasujiro Ozu Cuentos de Tokio. Una familia de Tokio
no era exactament un remake, sinó més aviat una barreja entre
l’homenatge, la revisió i l’actualització del clàssic. El resultat va
ser molt convincent perquè aconseguia fer reviure l’esperit serè,
intimista i emotiu del mestre japonès. Ara ha realitzat una nova
pel·lícula que pel seu títol podria semblar una continuació de
l’anterior i, encara que torna a reunir els mateixos actors i aborda
els mateixos temes com la descomposició de la unitat familiar
tradicional japonesa i les complicades relacions paterno-filials,
es destapa com una entretinguda comèdia de situacions.»

TRÀILER                                                    FOTOGRAMAS

dimarts 15 de maig de 2018


Feng Xiaogang. Xina, 2016
amb: Da Peng, Fang Bing Bing, Fan Wei, Feng Xiaogang
i Guo Tao
VO en mandarí amb subtítols en castellà. 130 minuts
Li Xuelian i el seumarit pacten un fals divorci per aconseguir
un segon habitatge a la ciutat que el govern destina a persones
solteres. Però sis mesos més tard ell es casa amb una
altra dona i Li inicia una llarga odissea judicial i burocràtica
per demostrar que el seu divorci va ser un muntatge.
El director Feng Xiaogang, molt popular a Xina i poc conegut
a Europa, és un gran admirador de l’escriptor xinès Liu
Zhenjun, de qui ha agafat la novel·la I amnotPan Jinlian com
a base argumental d’aquesta pel·lícula. «Sempre he gaudit
molt amb els seus llibres. Moltes persones escriuen sobre Xina
d’una manera pessimista, però Liu sempre tracta el tema amb
sentit de l’humor, la millor manera d’apropar-se a la veritat.»
Sens dubte elmés rellevant de la pel·lícula és l’ús, en la major
part del seu metratge, d’un inèdit format circular que mostra
els personatges com si els estiguéssim veient a través d’un
gran forat. «La història és molt xinesa i volia trobar la manera
de traslladar aquella naturalesa a les imatges», explica el realitzador,
que es va inspirar en les pintures Sumi-e desenvolupades
a Xina durant la dinastia Song (960-1279).

 
dimarts 22 de maig de 2018


Asghar Farhadi. Iran/França, 2016
amb: Shahab Hosseini, Taraneh Alidoosti, Babak Karimi
i Mina Sadati
VO en farsi amb subtítols en castellà. 125 minuts
Davant del perill d’enfonsament de l’edifici on viuen de
lloguer, Emad i Rana es veuen obligats a mudar-se a un
altre habitatge. Un incident relacionat amb l’anterior llogatera
canviarà dramàticament la vida de la jove parella.
El viajante pren el seu títol de l’obra d’Arthur Miller Muerte
de un viajante, que la parella protagonista representa en el
teatre i que serveix com a esquelet per configurar una intriga
al voltant de l’evolució d’ambdós personatges en el
si de la seva intimitat. «Hi ha diferents nivells de correspondència
entre l’obra i el film. Una crítica política i social, i també
una mirada moral sobre les relacions familiars.» Però sobretot,
estem davant d’una explotació del tema de la venjança,
bo i que en ella no hi hagi sang, i la violència mai
sigui explícita. «M’interessa anar treballant la tensió i reflexionar
sobre com, a partir d’un acte, es pot enrarir tant una situació
que un sol cop pugui incomodarmés que qualsevol atrocitat
de les que estem acostumats a veure en els films de Hollywood.»
Novament ens trobem amb una dona forta que servirà de
contrapunt a la mentalitat tancada del seu partenaire: «Les
dones tenen una forma de pensar més oberta, una sensibilitat
que tendeix més al canvi, estan més avançades. Per això són
fonamentals en el meu cinema.»



dimarts 29 de maig de 2018


Hong Sangsoo. Corea del Sud, 2017
amb: Kim Min-Hee, Seo Yung-Hwa, Jeong Jae-Yeong
i Mun Seong-Kun
VO en coreà amb subtítols en castellà. 101 minuts
Aturada davant la porta d’un cafè, Younghee fuma. El sol
d’hivern il·lumina el seu rostre mentre canta una cançó
malenconiosa. Després de la melodia arriba el silenci i
Younghee apaga la cigarreta i torna a entrar al cafè. L’escena
és d’una bellesa incontestable: el rostre il·luminat, el
fred, l’escalfor del sol i la lletra de la cançó, que estableix
el desamor com a objecte de la cançó i de la pròpia pel·lícula.
La música, de fet, juga un paper essencial en el film
més íntim de Hong Sangsoo, enganxat més que mai a la
seva pròpia experiència, entre d’altres coses, per la
presència de Kim Min-hee, actual companya del director.
No importa la xafarderia: som davant d’una pel·lícula on
ella interpreta una actriu que viatja a Hamburg, on espera,
en va, el director casat amb qui manté una relació.
El film es divideix en dos episodis que transcorren entre
Alemanya i Corea. Entre ambdós es dibuixa un trajecte
emocional narrat a partir d’elements senzills que retraten
moments complexos: l’alcohol com a catarsi, l’amor com
quelcom que es discuteix, el cinema dins del cinema i la
platja com a fugida. I la música, l’adagio del quintet per a
corda de Schubert, un compositor entre el classicisme i el
romanticisme, també hi juga un paper important.

TRÀILER              CAIMÁN CUADERNOS DE CINE